Vés al contingut

Sant Bernat (Santo Domingo el Antiguo)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaSant Bernat

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Part deRetaules de Santo Domingo el Antiguo Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1577 ↔ 1579
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida116 (alçària) × 79,5 (amplada) cm
Propietat dePaul Arthur Chéramy Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·leccióHermitage (Sant Petersburg)
Santo Domingo el Antiguo (Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariГЭ-10626 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
El Greco y su escuela. Catálogo comentado:(4)
El Greco catalog raisonné, 1969:(23C)
El Greco catalogue raisonné, 1908:(293)
El Greco, 1541-1614:(47) Modifica el valor a Wikidata

El quadre de Sant Bernat de Claravall d'El Greco formava part del retaule major de Monestir de Santo Domingo el Antiguo, a Toledo, i era la parella del Sant Benet. Aquestes dues obres van ser venudes i substituïdes per còpies. El Sant Bernat consta amb el número 4 en el catàleg raonat d´obres d'El Greco, realitzat pel seu especialista Harold Wethey.[1]

Temàtica de l'obra

[modifica]

La representació de Sant Bernat de Claravall al Retaule major té molta coherència, perquè les Monges del Monestir de Santo Domingo eren Bernardines, o sigui, membres de reforma Cistercenca realitzada per aquest Sant a la primitiva Ordre de Sant Benet.[2][3]

Anàlisi de l'obra

[modifica]

Oli sobre llenç; 116 x 79,5 cm.; 1577-79; Museu de l'Ermitage; Sant Petersburg.

Sant Bernat, amb bàcul pastoral a la mà dreta i missal a l'esquerra, és una imatge realista. El cap harmonitza amb l'auster hàbit religiós blanc i amb el fons obscur, que no és tanmateix uniforme. La delicadeza d'El Greco es manifesta especialment en les admidables mans del personatge.[4] Manuel B. Cossío el representa com una persona fina, aguda i plena de vida.[3]

Situació dins el conjunt

[modifica]
  • L'original estava situat al segon pis del carrer esquerre.

Procedència

[modifica]
  • Santo Domingo el Antiguo, Toledo
  • Museo de Fomento, Madrid (1864)
  • Sebastià de Borbó i de Bragança, Pau
  • Pedro de Alcántara de Borbón, primer duc de Dúrcal; (venda l'any 1890, 4.000 francs)
  • Henry Haro, París
  • Chéramy, París (venda a París els dies 5-7 de maig de 1908; número 76, 28.000 francs)
  • S.Oppenheimer (1908)[1]

Bibliografia

[modifica]
  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Cossío; manuel Bartolomé; El Greco de Cossío; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 1539 832690
  • Marañón, Gregorio; El Greco y Toledo; RBA Libros; Barcelona-2014; ISBN 978 84 9056 112 6
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Wethey, Harold E. Obra mencionada, p. 22. 
  2. ↑ «The Bernardines» (en anglès). New Advent. [Consulta: 13 octubre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 Cossío, Manuel Bartolomé. Obra mencionada, p. 105-106. 
  4. ↑ Gudiol, José. Obra mencionada, p. 77. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Bernat_(Santo_Domingo_el_Antiguo)&oldid=31485176»