Sant Cebrià de Pujarnol

Infotaula edifici Sant Cebrià de Pujarnol
Dades
Tipus	Església
Construcció	S. XII
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Altitud	422 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Porqueres (Pla de l'Estany)
Localització	Pujarnol
42° 06′ N, 2° 43′ E
IPA
Identificador	IPAC: 15310
Activitat
Diòcesi	bisbat de Girona  (parròquia de Sant Cebrià de Pujarnol)
Religió	catolicisme
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 15310

Sant Cebrià de Pujarnol és una església romànica de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

A l'inici de la vall de Matamors hi ha el nucli rural de Sant Cebrià format per l'església, el cementiri i la casa senyorial de la Torre de Puijarnol.

L'edifici és de planta rectangular amb absis semicircular. La nau presenta la volta lleugerament apuntada i les parets llises enguixades. En època posterior, al costat nord de la nau, s'hi afegiren capelles, la sagristia i, als peus, el cor. Separen la nau i el presbiteri dos arcs decreixents. Una cornisa segueix tot el seu perímetre a l'alçada de l'inici de la volta. El campanar és situat a sobre la portalada. És de planta quadrada i té un sol pis, amb dos finestrals a les cares est i oest, i un a les cares nord i sud. La façana és llisa i presenta una porta adovellada i un rosetó.

Història

Segons la butlla de Benet VII del 1017, el monestir de Banyoles tenia possessions al lloc de Podio Arnulphi o Puigarnolf, del comtat de Besalú. El 1248 el bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal, va consagrar l'església com a parròquia del lloc. El 1426 hi havia dos altars, un era l'altar major i l'altre estava dedicat a Sant Pere. El 1703 consta en el llibre dels delmes del bisbat que els de Pujarnol corresponien als senyors Millàs de Madremanya i Campolier de Miànegues.