Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Cosme i Damià  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Construcció | Segle XI | |||
| Ús | església | |||
| Dedicat a | Cosme i Damià | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 538 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Regió |  Catalunya del Nord | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Localització | Serdinyà | |||
| ||||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 7 agost 1991 | |||
| Identificador | PA00104189 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de Nostra Senyora de les 3 Valls de l'Alt Conflent) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà (Côme et Damien en francès) és l'església parroquial del poble i comuna de Serdinyà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord. És monument protegit des del 7.8.1991.
Situació
[modifica]L'església dels sants Cosme i Damià és[1] en el barri del Bac de Serdinyà, a la dreta de la Tet, al costat de llevant del cementiri, en el carrer del Peiró.
Història
[modifica]
Els orígens d'aquesta església romànica es remunten al segle xi, com ho evidencien les lesenes de l'absis, tot i que la primera cita documental és del 1163. Al llarg dels segles s'hi han fet diverses intervencions arquitectòniques, amb una gran reconstrucció a començaments del segle xviii; aquesta dotà l'església d'una nau lateral al costat nord, i d'una gran capella (potser una nau lateral inacabada) a la banda sud. El portal, del segle xv, té una porxada que acollia les reunions municipals fins al segle xviii, i a la clau hi ha tres escuts nobiliaris, dos dels quals de les famílies Serrabou i Cirac. El campanar és de torre quadrada, però també hi ha una espadanya amb la campana dita dels Belitres (belitres ? = vagabunds, homes roïns, desvagats), que cridava els tocatardans a Missa.
L'edifici
[modifica]
La primitiva església romànica era un edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau feia 16 metres de llarg per 5,40 d'ample. L'absis fou molt deformat en l'ampliació de l'església del segle xvii, que inclogué la construcció d'una sagristia que afecta directament l'absis. La seva meitat inferior conserva el sòcol característic de les construccions romàniques del segle xi, així com l'arrencament de les lesenes. Les arcuacions llombardes que completaven la construcció desaparegueren en les obres del XVII. L'absis roman a l'interior amagat pel retaule major, mentre que la finestra de doble vessant del centre de l'absis és cegada.
L'església fou modificada amb l'adjunció d'una segona nau al nord, una capella a mode de transsepte al sud, a causa d'haver deixat inacabada la nau que es volia construir al sud, i la construcció del porxo damunt de la portalada romànica.
A l'oest, adossada al frontis de l'església, es va construir una torre - campanar possiblement el segle xiii. És una torre de planta quadrada, molt massissa, de característiques defensives: té una aparença més de torre de castell que de campanar d'església.
Mobiliari
[modifica].jpg)
La capella sud, tancada amb una reixa, fa de tresor. S'hi guarden les peces més valuoses conservades a l'església: tres panells[2] de l'antic retaule de l'altar major (del XV), una marededéu sedent (del segle xiv) i un ex-vot[3] del 1670. També s'hi conserven tres obres mestres[4] provinents de l'antiga església[5] de Santa Maria de Marinyans: un Crist crucificat del segle xii, el retaule dels sants Vicent i Agustí del s. XV i un retaule de la Crucifixió del 1342, pintat sobre fusta coberta de full de plata. Propietat municipal és també la que es creu la predel·la del mateix retaule, descoberta el 1996[6] ran d'unes reformes a l'església de Flaçà. De l'església de sant Cosme són, encara, dignes de menció el retaule de l'altar major, obra del 1661[7] del taller de Lluís Generes, els retaules del Rosari i del Crist (1739) i, especialment, una excepcional estàtua de santa Maria Magdalena de començaments del segle xvi, en marbre pintat.
Referències
[modifica]- ↑ Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Referència a la base de dades del patrimoni de França
- ↑ Base de dades del patrimoni de França
- ↑ Base de dades del Patrimoni de França: retaule dels sants Vicent i Agustí i de la Crucifixió
- ↑ Marinyans és actualment una masia, i fou un antic llogaret de la comuna de Serdinyà. És situat a l'esquerra de la Tet i per dessota del llogaret dels Horts. És esmentat ja al 1017
- ↑ Base de dades del patrimoni de França
- ↑ L'11 d'abril del 1661, Lluís Generes signà un contracte per fer un retaule amb tabernacle, dedicat als sants Cosme i Damià, contra pagament de 45 doblons d'or i una càrrega de vi [1][Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «161 - Serdinyà i Joncet». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 138. Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Pérouse de Montclos, Jean-Marie. Les guide du Patrimoine: Languedoc, Roussillon. París: Ministère de la Culture - Hachette, 1996. ISBN 2012423337.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Serdinyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere. «Flaçà: Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
Enllaços externs
[modifica]- Descripció Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine. (francès)
