Sant Cristòfol de Campdevànol
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle xviii Inici | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc, obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Campdevànol (Ripollès) | |||
| Localització | C. de Sant Cristòfol | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 20 març 1985 | |||
| Id. IPAC | 3816 | |||
Sant Cristòfol de Campdevànol és una obra del municipi de Campdevànol (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
L'antiga església parroquial del segle xviii forma part, amb un mas i el cementiri, d'un conjunt d'una gran qualitat formal i expressiva per la seva localització visible des de les valls del Freser i del Merdàs, i caracteritza la imatge de Campdevànol. L'edifici, avui molt abandonat, té una nau, capelles laterals i un campanar torre.[1]
És de destacar la unitat del conjunt i el nexe d'unió entre ambdues construccions, on s'aixeca la torre campanar. L'edifici orientat al sud es troba perforat per una arcada que desemboca a la part davantera a l'antic camí, mentre que a la part posterior dona a un afegit on es troba el pou de la casa. Aquest últim és de solució poc freqüent.[1]
Història[modifica]
A la fi del segle xvii es va construir una nova església parroquial entre la Vella i la població moderna al lloc on hi ha el cementiri actual, que fou consagrada el 1701. L'edifici, avui molt abandonat, té una nau i capelles laterals, un petit campanar i la rectoria adossada. Tingué culte fins al 1885.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sant Cristòfol de Campdevànol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].