Sant Esteve d'Estaís

Infotaula edifici Sant Esteve d'Estaís
Dades
Tipus	Església
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica arquitectura popular
Altitud	1.396 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Espot (Pallars Sobirà)
Localització	Plaça de l'Església, Estaís
42° 34′ N, 1° 07′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	25433

Sant Esteve d'Estaís és l'església parroquial del poble d'Estaís, en el terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situada en el sector sud-est del poble, en el lloc més baix i oriental d'Estaís, lleugerament separada de la resta del poble.

Documentat Estaís des de l'any 1090 en una donació al monestir de Santa Maria de Gerri, en el qual consta com a vila comtal, de l'església no es tenen més notícies que les que la relacionen amb el deganat de la Vall d'Àneu, en el qual estava plenament integrada.

És una església mitjanament gran, d'una sola nau amb capelles laterals. Té l'absis principal semicircular, el qual probablement és l'únic element que queda de la primitiva església romànica. Aquest absis posseeix un fris d'arcuacions llombardes agrupades de tres en tres entre lesenes, així com dues finestres de doble esqueixada. L'aparell, petit i no sempre igual, permet veure unes formes i tècniques constructives bastant primitives, que ens remeten al segle xi.

Bibliografia

• Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Esteve d'Estaís». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
• Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «València d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.