Sant Esteve de Ferriols
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 691 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bellprat (Anoia) | |||
| Localització | Mas dels Ferriols, Bellprat | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 4006 | |||
.jpg)
Sant Esteve de Ferriols és una ermita de Bellprat (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Es troba a frec del mas dels Ferriols i a la partió de les comarques de la Conca de Barberà i l'Anoia; a la partió dels municipis de Bellprat i Santa Coloma de Queralt i a la partió de les províncies de Barcelona i Tarragona.[1]
És una ermita romànica de línies rústegues i senzilles amb porta adovellada.[1] L'interior té volta lleugerament apuntada a un dels costats i dos arcs de mig punt al lateral d'una paret. L'altar, de pedra, està sobrealçat. Hi ha un nínxol, d'època posterior (potser del segle XVIII) per a imatge.[1] La coberta és a un vessant.[1]
Història
[modifica]Segons Francesca Español, va ser construïda entre finals del segle XII i principis del segle xiii. Cent anys més tard, a principis del segle XIV, rep deixes testamentàries, documentades en els arxius notarials de Santa Coloma de Queralt.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Esteve de Ferriols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ Español Bertran, Francesca. L'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1991, p. 116. ISBN 84-604-0615-6.