Sant Esteve de Massanes
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | S. XII, XVIII, XX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic, neoclassicisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Maçanes (Selva) | ||||||
| Localització | Pl. de Catalunya | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 26914 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Esteve de Massanes) | ||||||
| Religió | catolicisme | ||||||
| |||||||
Sant Esteve de Massanes és una església amb elements romànics i neoclàssics de Massanes (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
L'església parroquial de Sant Esteve està situada a l'extrem de ponent del nucli urbà i s'hi accedeix a través de la plaça de Catalunya.[1] A la construcció primitiva d'una sola nau rectangular i un absis semicircular s'hi van afegir les capelles laterals, la sagristia i el campanar. L'edifici actual respon essencialment a l'obra del segle xvii. L'absis, però, és clarament romànic i està realitzat en carreus i ornamentat amb un fris d'arcuacions llombardes, en sèries de sis entre lesenes, acabades amb un fris de dents de serra i una simple motllura al ràfec. La coberta a l'interior de la nau és de volta de canó. A la façana principal, totalment emblanquinada, hi ha la porta que és quadrangular amb els brancals i la llinda de pedra, coronada amb una fornícula. A sobre hi ha una finestra que segueix la mateixa estructura de la porta. El campanar és una torre quadrangular amb finestres allargades d'arc de mig punt a cada cara, rematat per una balustrada.[1]
Història[modifica]
La construcció originària era d'estil romànic, de la qual només en resta l'absis.[1]
L'any 1903, l'església va ser donada al Monestir de Breda, i a pareix esmentada també en una butlla del Papa Lluci III, l'any 1185.[1]
Al 1740 va ser reformada totalment i els murs romànics foren arrebossats.[1]
L'exèrcit francès la va destruir en la invasió de 1808.[1]
Reconstruïda després de la Guerra Civil (1939) i al cap de pocs anys es traslladà el cementiri, que estava just al davant.[1]
L'any 1978 un privat va comprar la rectoria i va refer la casa i la part exterior de l'absis, deixant-lo amb la seva aparença originària.[1]
Referències[modifica]
