Sant Esteve de Vinyoles (les Masies de Voltregà)

Infotaula edifici Sant Esteve de Vinyoles
Dades
Tipus	Església
Arquitecte	Jordi Bonet i Armengol
Construcció	segle XX
Característiques
Estil arquitectònic	Darreres tendències
Altitud	529 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	les Masies de Voltregà (Osona)
Localització	C. Major, Vinyoles d'Orís
42° 02′ 27″ N, 2° 13′ 50″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	23080

Sant Esteve de Vinyoles és una església de les Masies de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Aquesta església és d'una única nau amb un petit creuer on s'ubiquen les capelles laterals. Al davant del temple s'hi forma un atri porticat. El portal d'entrada és de mig punt amb dovelles de pedra picada que descriuen una forma estrellada. Exteriorment, el teulat descriu diversos cossos coberts independentment. L'interior és cobert per arcs parabòlics de pedra picada, i al creuer s'hi alça una llanterna amb forma cònica. Als murs laterals hi ha obertures amb vitralls. Als peus s'hi descriuen finestres graonades i es pot veure un òcul, també amb vitralls. Està adornada amb pintures murals de l'artista torellonenc Rifà.

Al seu interior es conserva un retaule de la Santa Cova o Cripta del santuari del segle XX (1950) de Josep Mª Camps i Arnau.

Història

Aquesta església es construí en formar-se el nou poble de Vinyoles, als peus de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, convertint-se en església parroquial en detriment de l'antiga, situada a la part alta del poble, la qual és d'estil romànic.

És dedicada a Sant Esteve protomàrtir. Edificada amb la col·laboració de tot el poble sobre el solar cedit per Maria Rovira del mas Ordeig i segons el projecte de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.

El bisbe auxiliar de Vic, Ramón Masnou, col·locà la primera pedra el dia 23 d'abril de 1953 i s'inaugurà el 19 de juny de 1955.