Sant Esteve vell de Montesclado
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.168,8 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Farrera (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Montesclado | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25463 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Antigament, parroquial | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Sant Esteve, protomàrtir | |||
Sant Esteve vell de Montesclado és l'antiga església parroquial romànica, actualment en ruïnes, del poble de Montesclado, en el terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en el cementiri del poble de Montesclado.
Descripció
[modifica]Aquesta era l'antiga església parroquial del poble de Montesclado, però actualment tan sols conserva visible el mur de migdia, amb una porta tapiada a l'interior de la qual hi ha la data 1686 gravada en una pedra. A la part més propera a l'absis es conserva una finestra de doble esqueixada. Es nota encara vora un metre d'alçada de l'antic absis i el mur de tramuntana, coberts per la runa i la vegetació.[1]
Història
[modifica]Les primeres notícies de l'església són del 1314, quan fou objecte de visita dels deganats de l'arquebisbe de Tarragona, quan formava part del deganat de Cardós. Al principi del segle xvi, la rectoria de Montesclado, juntament amb la de la Glorieta (de Montesclado), regida per Joan Castell, era valorada en 10 lliures i 2 sous, i pertanyia a l'oficialitat de Tírvia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Sant Esteve vell de Montesclado». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «València d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.