Sant Feliu (Sant Feliu Sasserra)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | S. XI-XII, XVI, XIX Final | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic, gòtic tardà | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Feliu Sasserra (Bages) | ||||||
| Localització | Pl. de l'Església. Sant Feliu Sasserra (Bages) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 20582 | ||||||
| |||||||
Sant Feliu és una església del municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]L'actual edifici de l'església de Sant Feliu Sasserra, fet el 1581, fou construït en estil gòtic tardà. Tanmateix, es conserven algunes parts de l'edifici anterior: uns murs del segle xi i la portada romànica. Aquesta és estructurada per dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una línia d'impostes, la qual és sostinguda per parelles de columnes amb capitells esculpits del segle xii.[1] El 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim, de la qual fa uns anys s'arranjà la façana.[1]
Història
[modifica]Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc anomenat "ipsa Serra". Inicialment era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Joan. Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més. El terme d'Oristà és documentat des del 908 i l'església apareix citada el 946, mentre que el 952 s'anomena com a "domum" de Sant Feliu, i el 997 com a església. Consta com a parroquial de Sant Feliu de Serra des d'abans del 1154.[1] L'edifici sofrí diverses modificacions conforme augmentava la població. Al segle xi fou reedificat i al segle següent s'hi afegí una portalada romànica.[1]
El 1581, quan la població era cap de la sotsvegueria del Lluçanès, fou reedificada en gòtic tardà, tot aprofitant una part de l'edifici anterior (murs i portalada). Encara el 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim.[1] L'església ha estat restaurada mitjançant diverses actuacions (1994, 1998) subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[1]
Referències
[modifica]