Sant Feliu de Llagostera
Sant Feliu | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Església | ||||||
Construcció | XV, XVII | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Gòtic tardà, barroc | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Llagostera (Gironès) | ||||||
Localització | Pl. de la Vila, barri Vell. Llagostera (Gironès) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 30409 | ||||||
Activitat | |||||||
Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Feliu de Llagostera) | ||||||
Religió | catolicisme | ||||||
|
Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.[1] El temple de planta rectangular d'una sola nau i absis poligonal. La volta és d'arcuacions gòtiques del segle xv, reforçada exteriorment amb contraforts. Parets portants de pedra morterada i façana principal amb pedra de Girona concertada. És interessant la portalada d'estil barroc català amb columnes i frontó trencat per volutes. La fornícula central sobre la porta és coberta amb volta de petxina i tenia una imatge de Sant Feliu, desapareguda durant la guerra civil. Hi ha també una rosassa circular. Sobresurt del conjunt el campanar poligonal, rematat amb una balustrada, i amb una alçada de 50 m, és la fita més important del poble. És
Història
[modifica]De la parròquia es tenen les primeres notícies l'any 855 en un diploma de Carles el Calb, confirmant els béns i privilegis d'aquesta parròquia a favor del monestir de Santa Maria de la Grassa. L'any 1021, la comtessa Ermessenda pagà obres de reforma i l'any 1058, la comtessa posà a l'església sota la jurisdicció del bisbat de Girona.[2] D'aquesta primitiva església només en resta una clau de volta, a la paret del campanar, i va desaparèixer del tot en construir, al segle xv, l'actual edifici.[1]
Al 1925 s'encarregà a Rafael Masó, arquitecte gironí, la reforma de l'interior de l'església i el projecte de construcció d'una nova capella annexa. No obstant, aquesta no s'arribà a realitzar i de la reforma de l'església actualment no en queden restes. Els dibuixos i plànols a l'AHG demostren l'existéncia d'aquests projectes.[3]
Les Campanes
[modifica]El campanar de Llagostera acull sis campanes distribuïdes en dos nivells diferents, dins el campanar hi ha quatre campanes litúrgiques i al copulí del terrat la dels quarts i la de les hores.
Noms | Fonedor | Any | Boca (cm) | Massa (kg) | Afinació |
---|---|---|---|---|---|
Maria dels Àngels, Dominga i Josefa | Barberí (Olot, Girona) | 1951 | 60 | 150 | Re# 4 alt. |
Petra, Maria Cristina i Matilde | Barberí (Olot, Girona) | 1951 | 86 | 450 | La 3 alt. |
Sant Josep, Sant Ampèlit i Sant Llorenç | Royal Eijsbouts (Països Baixos) | 1998 | 103 | 719 | Sol 3 (Afinació determinada) |
Feliua, Caterina i Fermina | Hijo de Barberí (Olot, Girona) | 1951 | 120 | 1000 | Mi 3 Baix. |
Santa Bàrbara, quarts. | Pere Coromina (Olot, Girona) | 1743 | 55 | 60 | Mi 4 baix. |
Santa Marta, Bàrbara i Narcisa, hores. | Jose Texido (La Bisbal d'Empordà, Girona) | 1846 | 107 | 800 | Fa 4 alt. |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Església Parroquial de Sant Feliu de Llagostera». patmapa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 setembre 2014].
- ↑ Val a dir que el germà d'Ermessenda, Pere, n'era el bisbe.
- ↑ Tarrús, Joan i COMADIRA, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996.
Enllaços externs
[modifica]- Grau, Josep Maria «Retaules barrocs». Crònica de l'Arxiu Municipal, 15, 1997. Arxivat de l'original el 6 de novembre 2014 [Consulta: 6 novembre 2014]. Arxivat 6 de novembre 2014 a Wayback Machine.