Sant Francesc de Vilafranca de Conflent
 Vilafranca de Conflent | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església de convent | |||
| Construcció | segle xiii | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Desapareguda | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Material | Pedra | |||
| Altitud | 443,3 m  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilafranca de Conflent | |||
| Localització | El Barri | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Sant Francesc de Vilafranca de Conflent fou la capella del convent dels franciscans de la vila de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Era situada[1] a l'oest de la vila, en el lloc on en l'actualitat es troba l'escola maternal i primària de la vila.
Història
[modifica]L'orde dels franciscans arribà a Vilafranca de Conflent l'any 1279, gràcies a una butlla papal de Nicolau III, i s'instal·là extramurs de la vila, a l'esquerra de la Tet, justament en el lloc on són avui dia les escoles de la vila. Es van iniciar les obres del convent i de l'església el 1279-1280, gràcies a l'aportació econòmica de les principals famílies vilafranquines d'aquella època: els Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els de Llar, principalment. Possiblement per això aquesta església va esdevenir aviat el lloc on s'enterraren els membres de la noblesa local.
El convent i l'església
[modifica]Amb la construcció del ferrocarril, l'any 1900 es pogueren treure a la llum les restes d'aquest conjunt, enderrocat per Vauban el 1674, els enderrocs del qual anaren a reblir les noves muralles de la vila. L'arqueòleg L. de Noell fou qui dirigí les operacions i en publicà[2] els resultats. L'església conventual, gòtica o de transició del romànic al gòtic, era d'una sola nau, coberta amb volta i dividida en cinc trams per arcs torals. Era coberta amb voltes de creueria. Al costat meridional, tocant al claustre, hi havia tantes capelles laterals com trams de la nau. Tenia una porta a migdia i una altra a ponent, totes dues decorades amb escultures. El claustre feia 23,30 x 3,25 metres a cadascuna de les quatre galeries, el refectori feia vers 16 x 8 metres, i el dormitori tenia una llargària de 40 metres, comunicat amb l'església i el campanar per una escala. El cor de l'església, situat al costat de ponent, contenia vint-i-quatre càtedres i posseïa dos grans finestrals per a la seva il·luminació.
El 1680, desallotjats del vell convent enderrocat, els franciscans es traslladaren a l'interior de la vila, on encara romanen algunes restes del seu segon convent, en el carrer de Sant Jaume. També es coneix una estada, tal vegada provisional, a l'Antic Hospital de Vilafranca de Conflent.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «189 - Vilafranca de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 164. Sant Francesc de Vilafranca de Conflent». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Mallet, Géraldine. Essai de restitution d'un cloître victime du traité des Pyrénées : les cloître dels Franciscains de Villefranche-de-Conflent. Perpinyà: Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales, 1995 (Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales, CIIIe volume).
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vilafranca de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Vilafranca del Conflent. Convent de Sant Francesc». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.