Sant Gallard
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Tarragona | |||
| Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | |||
| Comarca | Conca de Barberà | |||
| Municipi | les Piles | |||
| Població humana | ||||
| Població | 12 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 627 m | |||
| Codi INE | 43105000400 | |||
| Codi IDESCAT | 4310550004300 | |||
.JPG)
Sant Gallard és un nucli de població agregat a les Piles, a la Conca de Barberà, a frec de la comarca de l'Anoia.[1] És a tocar de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Esblada (T-201).
L'església d'art romànic està dedicada a Sant Josep i va pertànyer a la diòcesi de Vic fins al 1957. Fins a la Guerra Civil de 1936 s'hi conservava una imatge de la Mare de Déu de la Llet, per la qual cosa l'església prenia també aquest nom.[2]
Història
[modifica]Com la majoria de pobles amb història de la zona, sorgí al voltant d'un castell, del qual no en resta cap element.[3] Entre 1179 i 1247, el monestir de Santes Creus n'obté progressivament el control. Durant la baixa edat mitjana, s'hi construeixen el Molí Vell (o de Dalt) i el Molí Nou (o de Baix), datats per primera vegada el 1273 i 1357 respectivament.[4]
La població de Sant Gallard ha minvat progressivament. Durant el segle xiv hi van arribar a viure 13 famílies. En època moderna, Sant Gallard va rebre immigració occitana, procedent del bisbat de Comenge.[5] En produir-se la desamortització de Mendizábal (1835), vivien al poble una trentena de veïns.[6] A mitjan segle xx, Sant Gallard estava conformat per nou cases.[7] El 1970 només hi havien censades set persones.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Gallard». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 novembre 2021].
- ↑ «Finalitzades les obres de Sant Gallard». Les Piles. [Consulta: 20 novembre 2021].
- ↑ «Castell de Sant Gallard». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 novembre 2021].
- ↑ Cases i Lloscos, Maria Lluïsa «Breus notes sobre els molins fariners d'aigua a la Conca Alta del Gaià. Segles XIII i XIV». Aplec de Treballs, n.3, 1981, pàg. 231 i 232.
- ↑ Gual i Vilà, Valentí «Francesos i occitans a Santa Coloma. Dades complementàries (VI)». La Segarra, n.265, 9-2001, pàg. 24.
- ↑ Miquel, Marina, Santesmases; Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià, 1999, p. 79. ISBN 84-89890-37-4.
- ↑ «Sant Gallard, temps passats –i també un lloro–.». Tribus de la Segarra, 16-02-2016. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ Vila Carabasa, Josep Maria Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Sant Gallard, 2009, pàg. 8.