Sant Gili de Móra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell | |||
Sant Gili de Móra[1] és una antiga església romànica gairebé del tot desapareguda del terme antic de Benavent de Tremp, i de l'actual d'Isona i Conca Dellà.
Se'n conserven poques restes, però hom pot veure-hi les arrencades de les parets, que permeten d'endevinar el traçat dels murs i la seva adscripció a l'època de vigència del romànic.
D'una sola nau, es tracta d'una obra molt senzilla del romànic rural primitiu. L'aparell és molt rústec, amb carreus poc treballats a les cantoneres i pedres poc treballades a la resta. No hi ha traces, ara per ara, de l'absis ni cap detall ornamental. De tota manera, els fragments de mur més conservats no arriben al metre d'alçada.
Era una capella on se celebraven aplecs i romiatges, tant des de Benavent de la Conca com des de Biscarri.
La seva antiguitat està prou documentada: el 1079 apareix a les afrontacions de Biscarri: ...a meridie in terminis de castrum Benavente vel in quallum Sancti Egidii... (Sant Egidi és la forma llatina de sant Gil).
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Gili de Mora", a Catalunya romànica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X
- COROMINES, Joan. "Benavent". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. II A-Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256889-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8) ISBN 84-85180-25-9.
Enllaços externs
[modifica]