Sant Jordi d'Alta-riba

Infotaula edifici Sant Jordi d'Alta-riba
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle XI
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica arquitectura popular
Altitud	638 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alta-riba (Segarra)
Localització	Pl. de l'Església
41° 42′ 42″ N, 1° 21′ 56″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	31103

Sant Jordi d'Alta-riba és l'església parroquial d'Alta-riba, poble al municipi d'Estaràs, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és al centre del nucli, d'estil romànic d'una sola nau orientada d'est a oest, realitzada amb carreus irregulars col·locats en filades, excepte les cantoneres de la torre campanar que estan fetes amb carreus regulars de grans dimensions, amb coberta a dues aigües. Actualment, la porta principal d'accés, posterior a la construcció de l'església, és a l'oest amb arc de mig punt rebaixat i adovellat, i a la seva dreta s'alça la torre campanar de planta quadrangular amb quatre obertures, una a cada costat, formades per arcs de mig punt rebaixats, datat el 1775, tal com ho indica, mitjançant una inscripció, una carreu monolític de grans dimensions situat a una de les seves cares, i de la mateixa època és l'ull de bou situat sobre la porta actual que té la funció d'il·luminar l'interior del temple. L'absis de planta semicircular i cobert amb una volta de quart d'esfera, queda amagat per una construcció posterior que forma part del recinte del cementiri, el qual està adossat al mur sud.

Història

És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, però quan se'n comença a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe. L'any 1183, quan encara s'estava acabant de bastir, Berenguer d'Alta-riba, castlà del terme, deixà dos sous per a l'obra Sancti Georgi Alta-riba i perquè els clergues diguessin misses per la seva ànima. El 1358 el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església i prohibí que es guardés l'eucaristia en un banc de seure, llavors els vilatans construïren un armari de pedra vora l'altar. Fou del bisbat de Vic fins a l'any 1595 en que passà al nou bisbat de Solsona.