Sant Julià de Bussac
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Construcció | Segle X - | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït  | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reiners (Vallespir) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Sant Julià de Bussac fou l'església del veïnat desaparegut vallespirenc de Bussac, del terme comunal de Reiners, a la Catalunya del Nord.
Estava situada[1] al nord-oest del terme de Reiners, a l'esquerra del Tec, prop d'on hi desemboca la Ribera Ampla, en el lloc[2] on ara es dreça el Mas d'en Rigall.
Aquesta església fou una de les primeres cel·les monàstiques creades per Santa Maria del Vallespir (Santa Maria d'Arles). És citada el 820 en un precepte de Lluís el Piadós: ecclesiam Sancti Juliani super Buciacum rivolum. Se sap que era sufragània de Sant Martí de Palaldà.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «131-Reiners». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere. «Reiners». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Reiners». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Esglésies del Vallespir anteriors al 1300: Els Banys d'Arles. Sant Julià de Buçac». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.