Sant Julià de Ceuró

Infotaula edifici Sant Julià de Ceuró
Dades
Tipus	Església i església parroquial
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Ribera Salada
Construcció	segle XI
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	617 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ceuró (Solsonès)
42° 01′ 10″ N, 1° 22′ 26″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	17266

Sant Julià de Ceuró és una església romànica del municipi de Castellar de la Ribera, a la comarca del Solsonès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Situació

Ceuró i la seva església s'aixequen dalt d'un turó a la carena del marge esquerre de la Ribera Salada, a ponent del Serrat de la Botjosa i a tocar del terme del municipi de Bassella. En el mateix promontori hi ha una gran casa i la rectoria.

Una pista asfaltada permet anar-hi sortint, en direcció sud, de la carretera C-26 al punt quilomètric 89,1, entre Ogern i Castellar de la Ribera (42° 1′ 23″ N, 1° 22′ 10″ E). La carretera creua la Ribera Salada per un pont, s'enfila per l'obaga i arriba a Ceuró després d'un kilòmetre i mig.

Arquitectura

Façana de l'església Sant Julià

És un edifici de nau rectangular molt llarga, capçada a llevant per un absis semicircular. Exteriorment la decoració de l'absis i dels murs laterals ha estat resolta amb un fris d'arcuacions entre lesenes que s'ha perdut en part al mur de migdia per l'afegit d'un cos rectangular adossat. La finestra central de l'absis és de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat. L'any 1905 un llamp va destruir la façana de ponent de l'edifici per on hi ha l'accés per un portal adovellat. L'interior de l'església va ser molt modificat quan fou realçada la nau i hom suplí la volta original amb una coberta de llunetes i creueria. El campanar d'espadanya situat a ponent és de dues obertures. El parament és de pedres escairades col·locades en fileres irregulars però uniformes.

Notícies històriques

El topònim "Ceuró" ha sofert moltes variacions, nou en concret. Sembla que es tractava d'un lloc d'orons. Sant Julià és un dels patrons més antics. L'any 1061 ja se'n constata el nom, però l'església encastellada d'aquest lloc ja existia a l'època preromànica. El seu terme és molt gran. L'any 1640 Josep Fretó hi va pintar dos retaules. Actualment, un està al Museu Diocesà i l'altre al santuari de Sa Vila, on va ser traslladat l'any 1880. Aquest, ja no es conserva perquè va ser destruït per la guerra.