Sant Julià de Vallfogona

Infotaula edifici Sant Julià de Vallfogona
Dades
Tipus	Església
Construcció	S. XII, XVIII, XIX
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic, barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vallfogona de Ripollès
Localització	La Salut. Vallfogona de Ripollès (Ripollès)
42° 12′ N, 2° 19′ E
IPA
Identificador	IPAC: 4371
Plantilla:Heritage protection/showblocks/P1435

Sant Julià de Vallfogona és una església romànica del municipi de Vallfogona de Ripollès, a la comarca catalana del Ripollès. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Situada a l'extrem de llevant del poble de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Olot. Temple d'una sola nau, amb planta dividida en dues parts, de diferent amplada, que corresponen a la part romànica a l'atri, i barroca al presbiteri. Té adossades entre els contraforts d'aquesta última època, capelles laterals. El presbiteri és realçat amb escales del nivell de la resta de la nau, i té un baldaquí. Aquesta part de l'església és amb volta decorada en colors vius, segons el gust del barroc popular de l'època però de poc interès. Les pilastres sobre les que descansen els arcs torals de la part romànica, són més estretes en la base que en l'arrencament dels mateixos arcs. La porta d'accés del segle xii té arquivoltes en degradació amb pinyes esculpides, i els arcs descansen sobre capitells i columnes molt deteriorats. La façana conserva esgrafiats de principis del segle xix i és rematada a la part central per un pesant campanar, a la dreta de la façana hi ha una torre de defensa, a través de la qual s'accedeix al campanar. Tot 'l'edifici està en estat ruïnós, tot i que la part romànica és la més ben conservada.

Història

El lloc de Vallfogona es documenta per primera vegada l'any 900 en nombrosos contractes de compravenda i donacions a favor del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És precisament la seva abadessa Ranlo, que va manar construir el temple de sant Julià, consagrat el 23 d'abril de l'any 960 en presència del bisbe Ató de Vic. Posteriorment es reedifica al segle xii i ha subsistit fins als nostres dies. El segle xv la volta de la nau caigué per efectes del terratrèmol, i es reconstruí de nou en una forma una mica apuntada. El 1756, es començà l'edificació de la nova església, anant enderrocant la part romànica conforme avançava la seva construcció, aquesta no es va acabar, quedant l'edifici amb l'estructura amb què el coneixem avui dia. L'interior va ésser totalment decorat en l'estil de l'època, es va construir el cor i sobre la primitiva finestra romànica de la façana es va construir un ull de bou, tapant exteriorment aquesta finestra.