Sant Julià i Santa Basilissa de Terrats
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Julià i Basilissa  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Construcció | segle xii - Segle xix | |||
| Ús | església | |||
| Dedicat a | Julià l'Hospitalari | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 139,8 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Terrats (Rosselló) | |||
| ||||
| Conservació i restauració | ||||
| MH: PA00104093 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Julià i Santa Basilissa de Terrats és l'ésglésia parroquial del poble de Terrats, a la comuna rossellonesa del mateix nom. Originalment del segle xii en estil romànic, l'edifici va ser fortificat al segle xiv i, posteriorment, profundament restaurat al segle xviii en estil barroc.[1]
Està situada[2] al bell mig de la cellera originària del poble.
Història
[modifica]
L'església apareix documentada per primer cop el 1081, en fixar els límits d'un alou de l'abadia d'Arles, cenobi a què pertanyia l'església. Va ser adquirida pels templers del Mas Déu a començaments del segle xiii (entre 1208 i 1228). Fou restaurada el 1735 i novament el 1767; hom en llevà els matacans i en refeu la teulada de l'església i el campanar, fets malbé pel foc causat per un llamp.
Arquitectura
[modifica]
La fàbrica del temple es conserva en bon estat, però emmascarada per notables afegits que li han fet al llarg dels segles. L'alteració més important, practicada probablement el segle xiv, elevà els murs perimetrals fins convertir l'edifici en una mena de torre fortificada. Més tardanament, ja en època moderna, es convertí el mur de ponent en frontispici per a la qual cosa hi fou traslladada allí la porta forana; aleshores s'obriren també, vora la capçalera, dues capelles laterals a manera de creuer.[3]
Malgrat les modificacions l'edifici original pot ser estudiat amb facilitat ja que no s'ha alterat la seva estructura primera. És un edifici d'una sola nau amb absis hemicircular, amb uns murs perimetrals d'un metre setanta de gruix. La planta del temple a l'interior mesura 16 m de llarg per 5,30 m d'ample, i porta la nau coberta amb un canó seguit lleugerament apuntat que s'eleva fins a 8 m, mentre que l'absis és cobert amb volta de racó de forn. La coberta originària, a la qual hom pot accedir per una escala interior, forma doble vessant i és de lloses de pissarra superposades. La porta primitiva estava situada al costat de migdia, malgrat haver estat tapiada, a l'exterior encara es poden veure els muntants i l'arc de mig punt. Sembla que era una porta cap-i-alçada amb arquivolta. A l'eix de l'absis, mig tapiada, es conserva una finestra primitiva de doble esplandit i arc de mig punt.
Els materials emprats en la construcció d'aquest edifici no són visibles exteriorment ja que els murs estan arrebossats tant per dins com per fora, però en algun tros de l'absis i dels laterals ha caigut l'arrebossat i permet veure obra de maçoneria en els paraments i carreu ben escairat en les cadenes cantoneres.[3]
Corona el frontispici un campanar d'espadanya amb obertures d'arc de punt rodó a tres nivells: en el superior n'hi ha una, al segon, dues i a l'inferior també dues més grans que les altres on hi ha dues úniques campanes. Una d'aquestes és de 1833, obra del fonedor R[aymond] Criballer [nt 1] i l'altra és moderna, del 1997.
Mobiliari
[modifica]Sant Julià i Santa Basilissa conserva diverses peces del segle xvi, com una creu de marbre trilobada (a l'exterior de l'edifici), una creu processional i un calze. Els retaules de l'altar major (segle XVII) i del Roser (del xviii) són algunes de les altres peces decoratives conservades.
Bibliografia
[modifica]- Mallet, Géraldine. Les Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Ed. Les Presses du Languedoc, 2003, p. 155. ISBN 2859982442.
- Palustre, Bernard. «Quelques noms de fondeurs de cloches roussillonnais (XIVe-XVIIIe siècles)». A: Congrès archéologique de France, LXXIII session, tenue à Carcassonne et Perpignan 1906. Caen: H. Delesques, 1908, p. 659-683.
- Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica : El Rosselló. volum XV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 415-416. ISBN 8477396019.
- Fuguet Sans, Joan. L'arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1995, p. 445 (Terrats, pp. 343-345.). ISBN 84-232-0494-4.
Notes
[modifica]- ↑ El nom Criballer correspon a una família perpinyanenca de fonedors de campanes. El Diccionari... Capeille [4] esmenta un fonedor Raymond Criballer, de Perpinyà, involucrat en un plet sobre la bona o mala execució de la campana major de Sant Pere de Tuïr que havia fabricat el 1753 (Palustre, Quelques mots...). Un altre Criballer és esmentat per Capeille com a col·laborador de Jean-Baptiste Duchalmeau per a dotar Perpinyà d'un servei de bombers, a començaments del segle xix. Finalment, el nom de Raymond Criballer, fonedor a Perpinyà, apareix en una campana de Santa Maria de Cornellà de Conflent del 1853 [5] i en una de Sant Miquel de la Bastida del 1855
Referències
[modifica]- ↑ Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. III: P-Z. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 2001, p. 538. ISBN 9788439353652.
- ↑ «L'església de Sant Julià i Santa Basilissa, en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 4 febrer 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Fuguet, 1995.
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 145. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Bulletin de la Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-Orientales XVII-XVIII (1868) p. 119