Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement, barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Al nord de Sant Antoni | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 29294 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | |||
.jpg)
Sant Lleïr és una ermita de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors. A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588. La teulada, molt gruixuda, és a dos vessants. Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou. Davant l'ermita es poden veure unes lloses funeràries, amb inscripcions i datades. Té adossada la vella casa de l'ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residència. A la partió d'ambdues construccions s'aixeca una espadanya, gairebé quadrada.[1]
Història
[modifica]El 1303 Bernat de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici. Aquesta família tingué l'ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle xx, després d'aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.[1]
L'actual edifici és del segle xvi, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sant Lleïr». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].