Sant Llorenç de Soses
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | XVI, XVIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura barroca | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Soses (Segrià) | ||||||
| Localització | Pl. Església. Soses (Segrià) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Data | 01/07/2004 | ||||||
| Identificador | IPAC: 29494 | ||||||
| |||||||
Sant Llorenç de Soses és una església parroquial de Soses a la comarca del Segrià. El primer esment data del 1168, però des d'aleshores l'edifici ha subit moltes transformes, sobretot a la darreria del segle xviii.[1]
És protegida com a bé cultural d'interès local. L'església fou bastida al segle xviii sobre l'antiga edificació, gòtica (de la qual es conserven vestigis a la façana), dins la línia arquitectònica de la Seu Nova de Lleida. La construcció comença l'any 1760 i se n'en encarregà al Mestre d'obres de Lleida Antoni Becardí.[2]
Església d'una sola nau feta de carreus grans i ben escairats, a la vista. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té una torre amb un rellotge als peus, al costat esquerre de la porta d'entrada.[2] Aquesta, d'arc de mig punt amb un escut a la clau central, té una petita escalinata al davant. La porta està flanquejada per unes pilastres adossades que al davant tenen una columna. Sostenen un entaulament amb un frontó triangular partit.[2] La façana és molt simple, amb el campanar quadrat en un angle. S'hi poden apreciar les diverses campanyes constructives: apareixen diferents arcs que avui resten cegats, així com diverses menes de carreus a les zones més altes. El coronament, irregular, és resseguit per una cornisa.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ Eritja i Ciuró, Xavier. «Sant Llorenç de Soses». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Grup Enciclopedia.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Església parroquial de Sant Llorenç». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 març 2013].