Sant Martí Sapresa

Sant Martí Sapresa
	Església parroquial que queda apartada del nucli urbà
Tipus	entitat singular de població i ens local històric de Catalunya
Localització
	41° 55′ 11″ N, 2° 39′ 13″ E / 41.9196°N,2.6535°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Selva
Municipi	Brunyola i Sant Martí Sapresa
Població humana
Població	128 (2023)
Geografia
Altitud	125 m
Codi INE	17028000200
Codi IDESCAT	1702800002200

Sant Martí Sapresa és una entitat de població del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa a la comarca de la Selva, conegut també per Sant Martí de les Esposes.

En el cens de 2017 tenia 113 habitants. Es troba a uns 4 km al N de Brunyola, en un contrafort de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma a Olot. És el nucli amb més vitalitat del terme, amb moderns hostals i algunes cases residencials.

L'església de Sant Martí, totalment renovada a partir del segle xviii, es troba ja documentada el 1019 (Sancti Martini de Preda). Inicialment depengué de l'església de Sant Amanç, ara del terme veí d'Anglès, també esmentada el 1019, però el 1362 s'havien invertit els papers i Sant Amanç era sufragània de Sant Martí. També en depenia la capella de Santa Bàrbara (a Anglès) a través de Sant Amanç.

Història

La seva jurisdicció pertanyia al castell de Brunyola. Municipi independent fins al 1846, llavors va ser incorporat al municipi de Brunyola (actualment Brunyola i Sant Martí Sapresa) per la política de reducció del número de municipis.^[1]

Sant Martí Sapresa era una etapa rellevant en el Camí Ral de Girona a Vic, donat que hi havia l'hostal de Can Rieradevall o l'hostal de Baix, abans de la dura ascensió cap a les Guilleries.^[2]^[3]

Bibliografia

"Gran Geografia Comarcal de Catalunya, v. III"> Gran Geografia Comarcal de Catalunya v. III, pàg. 222. (ISBN|84-85194-17-9)

Referències

↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ Teixidor, Ricard «El camí ral de Vic (II). Tram de l’Onyar a Sant Hilari Sacalm». Quaders de la Selva, 25, 2013, pàg. 125-140.
↑ Teixidor, Ramon, Ramon «El camí ral de Vic (I). Tram de Girona fins a l’Onyar». Quaderns de la Selva, 24, 2012, pàg. 97-120.

[1] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[2] Teixidor, Ricard «El camí ral de Vic (II). Tram de l’Onyar a Sant Hilari Sacalm». Quaders de la Selva, 25, 2013, pàg. 125-140.

[3] Teixidor, Ramon, Ramon «El camí ral de Vic (I). Tram de Girona fins a l’Onyar». Quaderns de la Selva, 24, 2012, pàg. 97-120.

[1]

[2]

[3]