Sant Martí Sesserres
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Municipi | Cabanelles | |||
| Població humana | ||||
| Població | 26 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 340 m | |||
| Codi INE | 17031000500 | |||
| Codi IDESCAT | 1703140005600 | |||
Sant Martí Sesserres és una entitat de població del municipi altempordanès de Cabanelles. El 2011 tenia 28 habitants.[1] Està situat al peu de la serra del Mont, al marge dret del riu Manol, afluent de la Muga. Es troba al camí de Sant Jaume. El nom significa Sant Martí de les serres o de les muntanyes.[2] El primer esment escrit data del 872. Va cedir-se a la seu de Girona el 1116.
Al poble, destaca l'Església romànica de Sant Martí Sesserres, amb una sola nau i campanar de planta quadrangular. L'església original data del segle ix. El campanar és posterior.[3][4]
Aquest poble va ser incorporat al municipi de Cabanelles el 1846, de resultes de la política de reducció de municipis poc poblats.[5]
Bibliografia
[modifica]- Salvadó i Montoriol, Joan. Història Medieval d'un Territori: Sant Fruitós de Bages (Segles X-XVI). Barcelona: Editorial de L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 161-162. ISBN 9788484155270.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí Sesserres
- ↑ «Sant Martí Sesserres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes…. Valls: Cossetània Edicions, 2002, p. 157. ISBN 9788495684974.
- ↑ «Església de Sant Martí Sesserres». Salines Bassegoda: l'Empordà per descobrir. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ Tremoleda, Joaquim; Minobis, Pep; Minobis, Berto. La Garrotxa d'Empordà. Lladó-Cabanelles. Girona: Diputació de Girona, 2003. ISBN 84-95187-53-1.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.