Sant Martí d'Escart
Sant Martí d'Escart | |
---|---|
Dades | |
Tipus | Església |
Part de | Escart |
Característiques | |
Estil arquitectònic | arquitectura popular |
Altitud | 1.295 m |
Localització geogràfica | |
Entitat territorial administrativa | la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) |
Localització | Escart |
Bé integrant del patrimoni cultural català | |
Id. IPAC | 25513 |
Activitat | |
Categoria | Església parroquial, agrupada a Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu |
Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà |
Festivitat | Sant Martí |
Sant Martí d'Escart és l'església parroquial del poble d'Escart, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al territori de l'antic terme d'Escaló.
Està situada dins del nucli de població d'Escart, en el seu extrem nord-oriental.
Descripció
[modifica]Església d'una sola nau amb capçalera a l'est i porta a l'extrem oest, on també s'obre un òcul. La coberta és de llicorella a dos vessants. A l'angle Nord-oest s'aixeca un petit campanar, al costat de la rectoria. A l'angle format per aquesta i la façana de l'església hi ha una balconada de fusta coberta amb llosat de pissarra. Al costat meridional es troba la sagristia sota la qual hi ha un porxo que permet el pas.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Martí d'Escart». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 abril 2017].
Bibliografia
[modifica]- Adell i Gisbert, Joan-Albert [et al.]. «Sant Martí d'Escart». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.