Sant Martí d'Estanyils
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Construcció | Segle X - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 846,5 m  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Eus (Conflent) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Sant Martí d'Estanyils fou una església del lloc d'Estanyils, a l'antic terme de Coma, del terme comunal d'Eus, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Estava situada[1] en el lloc d'Estanyils, a l'est-nord-est de Coma, al nord-est del terme eusenc, en el vessant sud-oest de la Jaça Cremada.
Està documentada des del 1202, com a sufragània de Sant Esteve de Coma. El 1218 fou donada, amb el seu alou, a Sant Martí del Canigó per Bertran d'Illa.
En l'actualitat queden diverses restes del lloc d'Estanyils, però cap d'elles recognoscible com l'antiga església del lloc, almenys fins que s'hi facin prospeccions arqueològiques.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «64 - Eus». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Eus». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Esglésies romàniques del Conflent anteriors al 1300: Eus. Sant Martí d'Estanyils». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.