Vés al contingut

Sant Martí d'Odelló

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Martí d'Odelló
Imatge
Sant Martí d'Odelló vista des del costat oest
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xii
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaFont-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOdelló (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya)
Map
 42° 29′ 51″ N, 2° 02′ 02″ E / 42.4975°N,2.0339°E / 42.4975; 2.0339
MH
IdentificadorMH: PA00104055

Sant Martí d'Odelló és l'església parroquial rdel poble d'Odelló, pertanyent al terme comunal[1] de Font-romeu, Odelló i Vià, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. És un edifici protegit[2] com a monument històric des del 1910.

Està situada[3] en el sector nord del nucli vell del poble d'Odelló, al carrer de la República.

Història

[modifica]

L'església de Sant Martí d'Odelló és d'origen romànic, del segle xii. Va ser engrandida el segle xviii i considerablement transformada el XIX. La portalada, inicialment a la façana de migdia, va ser traslladada al frontis de ponent.

L'edifici

[modifica]
Davant la portalada, al terra, hi ha una reixa sobre una fossa per tal d'evitar[1] l'entrada als animals, especialment dels llops. Les fulles de la porta són cobertes d'una ferramenta típicament romànica[1] destinada a enfortir-les.

La nau, rectangular, és coberta amb una volta apuntada, acabada a l'est per un absis semicircular (molt tapat exteriorment per diverses construccions posteriors).

El portal, originalment a la façana sud -com el de la major part d'esglésies coetànies-, va ser posteriorment traslladat a un petit cos afegit al mur de ponent, constituît per tres arcs de mig punt en degradació. L'arc del mig és decorat amb estries, té la vora arrodonida i se sosté damunt de dues columnes rematades amb capitells amb figures humanes i animals, molt erosionades. Sobre la porta d'entrada hi ha dues dates, la del 1045 -de construcció original- i la del 1861 -quan es va fer la darrera restauració d'importància-.

Curiosament, al terra de davant de l'entrada hi ha estesa una reixa de ferro; el seu propòsit era el d'evitar que els animals entressin al temple (una variant moderna del mateix sistema es pot veure actualment a les entrades d'algunes finques ramaderes, que tenen uns tubs metàl·lics a terra on les peülles de les bèsties rellisquen, però que no són obstacle al trànsit de persones i vehicles). El campanar és de torre rematat en punxa, i té grans obertures en la part superior[4] per a les campanes.

Mobiliari

[modifica]

De l'època romànica ha conservat la porta de fusta amb ferramenta, i del segle tretze la talla d'una marededéu sedent amb el Nen a la falda. Altres elements del mobiliari són el retaule de l'altar major (de finals del XIII o començaments del XIX), el retaule policromat del Crist (segle XVII) i, el més destacat, el dedicat a Sant Martí, que havia adornat l'altar major. Durant sis mesos a l'any, l'església té cura[4] de la Mare de Déu Negra de Font-romeu (segle xiii). La imatge es duu en pelegrinatge[5] de l'Ermitatge de Font-romeu a l'església parroquial de Sant Martí d'Odelló, o a la inversa.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Sant Martí d'Odelló. Cerdanya-Conflent. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. Volum VIII pags. 138-139. ISBN 84-7739-951-4. 
  2. Église Saint-Martin d'Odeillo, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  3. Sant Martí d'Odelló en els ortofotomapes de l'IGN
  4. 4,0 4,1 «Descripció i fotografies de Sant Martí». [Consulta: 21 octubre 2013].
  5. Eglise catholique des secteurs Font-Romeu Mont-Louis. «Pélerinages». Arxivat de l'original el 2015-08-26. [Consulta: 17 juliol 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «69 - Font-romeu, Odelló i Vià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Cerd 9. Sant Andreu d'Angostrina». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: La Cerdanya, el Conflent. Vol. VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. ISBN 8477399514.  P. 82-85
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Odelló i Vià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

[modifica]