Sant Martí de Vilarig
Sant Martí de Vilarig | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | XII, XVIII, XIX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic, barroc | |||
Altitud | 196 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cistella (Alt Empordà) | |||
Localització | Veïnat de Vilarig. Cistella (Alt Empordà) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 19473 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Martí de Vilarig) | |||
Religió | catolicisme | |||
Sant Martí de Vilarig és una església del municipi de Cistella (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Situada al costat nord del castell de Vilarig. Edifici de dimensions reduïdes, d'una sola nau amb dues capelles laterals i capçalera carrada. La façana d'accés, situada a ponent, té integrada la portalada corresponent al primer temple d'època romànica. La porta és de tres arcs de mig punt en gradació decreixent i té llinda i timpà llisos; pel que fa a les dovelles, els muntants i la llinda d'aquesta porta són de pedra molt ben tallada a diferència del parament de la resta de l'edifici que és de paredat. El campanar, situat a l'angle nord, és de base quadrada i cos vuitavat, amb arcs de mig punt. La nau té al costat nord una petita capella annexa que dona a l'espai del cementiri.[1]
Història
[modifica]La parròquia de Sant Martí de Vilarig és documentada des del segle xii. Probablement a l'església bastida en aquell període correspon la portada del temple actual, que hi devia quedar integrada en el moment de la nova construcció durant els segles XVIII-XIX.[1]
La capella que comunica amb el cementiri és del segle xviii i el campanar data del 1805, segons consta a la inscripció que hi ha en un carreu.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sant Martí de Vilarig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].