Sant Maximí de Sallent

Infotaula edifici Sant Maximí de Sallent
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle XII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sallent de Nargó (Alt Urgell)
42° 10′ 55″ N, 1° 13′ 01″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	15519

Sant Maximí de Sallent, abans Sant Andreu de Sallent d'Organyà, és un monument al nucli de Sallent de Nargó del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció

Es tracta d'una església d'una sola nau, de murs convergents, amb una capçalera trilobulada formada per un absis i dues absidioles. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada amb arcs torals, els absis són coberts amb voltes de quart d'esfera. Al campanar torre, escapçat, s'hi accedeix mitjançant una porta d'arc de mig punt situada al mur septentrional. A la capçalera hi ha tres finestres, una a cada absis. Dues d'elles són de doble esqueixada i rematades amb arcs de mig punt adovellats. La de ponent és espitllera i rematada per un arc de mig punt monolític. Als peus de l'església hi ha la porta amb arcs peraltats en degradació. La coberta és a doble vessant amb lloses. L'aparell és de carreus petits, més ben escairats a l'absis. L'edifici es caracteritza per la seva senzillesa i manca de decoració. La nau és molt curta en relació a les proporcions de l'edifici. Això fa pensar que ha pogut patir modificacions en aquest sentit. Es tracta d'una església romànica del segle xii. A l'interior es conserven dues piques de pedra. La pica baptismal és pràcticament ovalada. Està decorada amb incisions verticals. La pica beneitera, adossada a un mur, per fora és cúbica amb els costats arrodonits i a l'interior presenta una forma ondulada.

Història

L'església de Sant Maximí de Sallent, també coneguda sota l'advocació de Sant Andreu, es troba al nord-est del poble de Sallent. L'església parroquial de Sallent s'esmenta amb el nom de Sant Andreu els anys 1279 i 1280 dins del deganat d'Urgell. En aquest moment ja es coneixia popularment com a Sant Maximí perquè custodiava la imatge d'aquest sant. El 1575 Sant Andreu apareix com església sufragània de Montanissell. L'any 1758 Sant Andreu era encara cap eclesiàstic del seu terme, dins la parròquia de Montanissell. L'any 1904 canvia la capitalitat del terme de Sallent que passà a l'església de Sant Salvador de Sallent.

Referències

• «Sant Maximí de Sallent». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 maig 2012].

Enllaços externs

• «Sant Maximí de Sallent». Via Romànica. Consell Comarcal de l'Alt Urgell. Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 4 maig 2012].