Vés al contingut

Sant Mer de Vilademuls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Mer de Vilademuls
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xvii
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilademuls (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Olives
Map
 42° 05′ N, 2° 52′ E / 42.09°N,2.86°E / 42.09; 2.86
Bé cultural d'interès local
Data15 febrer 2017
Id. IPAC15401 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Esteve de Guialbes) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Sant Mer de Vilademuls és una ermita del veïnat de Les Olives (municipi de Vilademuls, Pla de l'Estany), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, de planta baixa i dos pisos. A la façana nord-oest té un porxo d'accés, també cobert a dues aigües, encara que més baix. El parament exterior presenta nombroses obertures disposades de forma desordenada. Dins el porxo s'hi ha construït un balcó o púlpit que tapa la porta d'accés. Molt modificat.[1]

Història

[modifica]

L'ermita està dedicada al Sant abat de Banyoles anomenat popularment Sant Mer. Segons documents de la casa Lleal d'Olives, ja en el segle xiii existia una ermita dedicada al sant. Aquesta primitiva església fou reedificada l'any 1627 per iniciativa del noble Ramón de Xammar i Samsó amb les pedres derruïdes del proper castell de Turris Durris i amb autorització del capítol de Girona. Excavant el subsòl de la capella es va trobar una arqueta amb les relíquies d'un cos sagrat, dipositades en un altar dedicat a Sant Mer a l'església de Sant Esteve de Guialbes i des d'on el porten de processó.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Ermita de Sant Mer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 setembre 2017].