Sant Miquel de Verdú
![]() | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Església ![]() | ||||||
Construcció | S. XIV, XX | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Gòtic | ||||||
Altitud | 426 m ![]() | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Verdú (Urgell) ![]() | ||||||
Localització | Al final del c. de Sant Miquel | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 37740 | ||||||
|
Sant Miquel de Verdú és una església de Verdú (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]L'Ermita de Sant Miquel s'ubica a ponent de la vila, a la cruïlla dels antics camins cap a Bellpuig i Anglesola. Es construí a finals del segle xiv, quan Verdú es trobava sota el domini dels abats de Poblet, com recorden els escuts de Poblet que resten encara a alguns dels capitells de la nau.[1]
És d'una sola nau, molt espaiosa, sostinguda per tres arcades gòtiques, i destaca la seva senzillesa. La façana consta d'una portalada amb un arc de mig punt conformat per grans dovelles. Té la coberta a dues aigües, perpendicular al portal d'entrada, amb campanar d'espadanya d'un sol ull. L'altar original, de fusta, estava decorat amb pintures realitzades per un artista local anomenat Cerverí, i actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic.[1]
Ha estat restaurada recentment, en 1991.[1]
Història
[modifica]Segons la tradició popular, aquesta ermita es va construir com a exvot de la família Cervera, en commemoració a l'ajut prestat per Sant Miquel en la conquesta de Cervera als sarraïns. Data de finals del segle xiv, quan Verdú es trobava sota el domini del Monestir de Poblet.[1]
Aquesta ermita va tenir rendes pròpies i un beneficiat que cuidava del culte i deia missa diàriament. Cada any s'hi anava des de la Parròquia de la vila amb processó per celebrar-hi un ofici cantat en les diades de Sant Miquel, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, amb l'assistència de tots els clergues, els capitans del jovent i gran nombre de fidels.[1]
En juliol de 1936, en esclatar la guerra Civil fou saquejada i cremada per un escamot anticlerical. Com a conseqüència, va quedar molt malmesa, i abandonada posteriorment, fins que, en la dècada dels 90 s'hi van dur a terme una restauració integral.[1]