Vés al contingut

Sant Miquel i Sant Salvador de Candell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Miquel i Sant Salvador de Candell
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XI - 
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
PlantaNau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilamulaca (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 35′ 58″ N, 2° 50′ 58″ E / 42.59933°N,2.84956°E / 42.59933; 2.84956
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

Sant Miquel i Sant Salvador de Candell va ser un monestir o priorat benedictí al nord-est de l'actual terme del municipi rossellonès de Vilamulaca, desaparegut[1] de temps.

Història

[modifica]

Al 972 depenia de l'abadia de Sant Andreu de Sureda i, el 1121, el bisbe d'Elna Pere Bernat li'n confirmà[2] la possessió.

Fou un priorat, posteriorment, de Sant Salvador de Cirà (Trullars), pertanyent a l'abadia de Sant Salvador de Breda. L'any 1373, l'abadia es vengué Cirà i Candell als hospitalers[3] de la comanda del Mas Déu.

Més endavant, va ser unit a la mensa abacial de Sant Andreu de Sureda, que a finals del segle xvi declarava l'ofici [càrrec] de "Prior de Candell i paborde". El 1592, la mensa, i Candell de retruc, passaren a dependre[2] de Santa Maria d'Arles.

En el present, només el topònim Candell a la cartografia de l'IGN en recorda la ubicació.

El topònim Candell

[modifica]

El 1141, Bernat Adalbert de Capmany [4] cedí als templers tot el que tenia sobre els drets d'un alou a Cersanum (Cirà -Trullars-), i també a Vilamulaca, Paçà, Tresserra, Nils, Trullars i Candel. Tres anys més tard, un document de venda indica que un terreny limita amb el camí que mena de Bages a Candellum (Tréton, Diplomatari... II, p. 31), i el 1200 un altre contracte indica que un camp se situa a tocar d'aquest mateix camí de Candello (Tréton, Diplomatari... II p. 672-673).

Bibliografia

[modifica]
  • Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Vilamulaca, Sant Miquel i Sant Salvador de Candell». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sant Miquel i Sant Salvador de Candell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Zaragoza Pascual, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 8478268871. 
  3. ↑ Zaragoza i Pascual, Ernest. Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 8484156680.  P. 139 i 357
  4. ↑ Tréton, Rodrigue (edició i estudi). Diplomatari del Masdéu vol. II. Barcelona: Fundació Noguera, 2010 (Diplomataris, 53). ISBN 9788497797201 [Consulta: 3 setembre 2014].  Arxivat 2021-08-30 a Wayback Machine. pàg. 25-25
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Miquel_i_Sant_Salvador_de_Candell&oldid=34055314»