Sant Pau del Colomer
Sant Pau del Colomer | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | segle XII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Altitud | 812 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Alpens (Lluçanès) | |||
Localització | Ctra. BC-4654, km 12,5 a 100 m | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 22455 | |||
Sant Pau del Colomer[1] és una església d'Alpens (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Sant Pau de Colomer o de Terrades és una petita església molt transformada situada davant el mas Colomer, a uns 50 metres. La capella està precedida per una doble escalinata força monumental. És d'una sola nau i absis semicircular. L'edifici original fou modificat amb alguns elements; es conserven íntegres la nau i l'absis romànic del segle xii. L'absis és llis i només mostra una obertura de doble esqueixada parcialment tapada l'interior. Al mur de migdia s'hi feu la portalada rectangular precedida d'un porxo sostingut per tres columnes de fust octogonal; al costat hi ha la sagristia afegida al segle xix. També fou modificat el petit campanar quadrangular, i l'òcul de la façana de ponent. La nau fou reformada després de 1939, i tot el seu interior fou recobert amb un aplacat de lloses de pedra agafades amb morter de ciment.[2]
Història
[modifica]El lloc de Terrades apareix documentat el 1074, quan el noble Folc feu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de santa Maria d'Alpens. A partir de 1600 el lloc de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent al d'un mas proper.[2]
L'església és coneguda des del 1190, per unes deixes testamentàries (apareix altra vegada el 1322 i 1437). Successives transformacions (1737,1887,1947) canviaren l'aspecte originari d'aquesta església, si bé s'ha conservat i assegurat la solidesa del seu edifici.[2]
L'any 1947 Pau Macià i Pons decorà amb pintures l'absis.[2]