Interiorment és una església de grans dimensions de nau única coberta amb volta de canó amb llunetes i tres contraforts. En aquesta nau s'obren tres capelles laterals a banda i banda, que es comuniquen entre elles a través d'arcs de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria igual que la capella major. La nau té cinc trams. Els elements de suport són pilastres grosses i robustes que sostenen arcs grans de mig punt inclòs el triomfal. La façana principal és de gran senzillesa i es presenta gairebé nua de decoració. La portalada és arquitravada i emmarcada per falses pilastres adossades al mur. A l'arquitrau superior hi ha un relleu al·lusiu a Sant Pere, l'advocació de l'església. Finalment cal destacar la forma ondulant en què acaba la façana. El campanar, que s'adossa a la banda dreta, és octogonal i coronat per una petita cúpula.[1]
El primer esment de l'església es fa als anys 1080-1100, data del testament d'Adelaida, muller de Ponç Dalmau. L'església es va construir al nord de la població, fora dels límits del primer vilatge castral. En un document de 1119 es fa esment de l'església de Sant Pere, encara que l'església actual és de finals del segle xviii, ja que té com a precedent l'església del lloc, edificada al segle xi prop de la fortificació.[1]
↑ 1,01,1«Sant Pere de Puigverd d'Agramunt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].
