Sant Pere de la Sala
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Església  | ||
| Construcció | segle XII | ||
| Característiques | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura barroca | ||
| Altitud | 803 m | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Llobera (Solsonès) | ||
| Localització | Masia de la Sala | ||
 | |||
| Bé cultural d'interès local | |||
| Id. IPAC | 17354 | ||
Sant Pere de la Sala és una capella de la masia de la Sala, al municipi de Llobera (Solsonès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situació
[modifica]La capella i la masia es troben a la part sud del terme municipal, a les aplanades costes que baixen del Serrat Espès, a la capçalera del barranc del Soler, a migjorn de l'Hostal Nou.
S'hi va des de l'Hostal Nou prenent l'antiga carretera LV-3005 a Torà. Als 400 metres(41° 55′ 04″ N, 1° 27′ 38″ E / 41.917660°N,1.460604°E) es deixa la carretera i s'agafa la que deriva cap a l'esquerra (senyalitzat "Dolmen de Llanera"). Se segueix sempre recte. Nova bifurcació als 1,8 km.(41° 54′ 17″ N, 1° 27′ 37″ E / 41.904847°N,1.460165°E): seguir recte per la dreta direcció "La Sala", entre altres. 300 metres més enllà(41° 54′ 10″ N, 1° 27′ 33″ E / 41.902736°N,1.459215°E) hi ha l'última bifurcació: deixar la de la dreta, seguir recte i transcorreguts altres 350 m (2,5 km des de l'Hostal Nou), deixar el vehicle i anar a peu a la capella per una pista que hi mena.
Descripció
[modifica]
Una nau de planta rectangular sense absis. Està orientada a l'est. La coberta és de dos vessants. Al frontis hi ha un campanar d'espadanya amb dues obertures. La porta és al mur de sud-est. A l'interior hi ha una volta de canó lleugerament apuntada, que correspon a la part primitiva, i una continuació d'aquesta posterior feta amb material més bast de tàpia.[1]
Està enguixada. La cara est sembla feta de nou, ja que els carreus estan relligats amb ciment. L'any 1694, segons consta en una llinda que hi ha a la porta d'accés a l'església, la nau és allargada amb un presbiteri i un cos adossat al mur sud-est amb funció de sagristia.[1]
Està pràcticament coberta d'arrels i vegetació, sobretot al sostre i al cantó de llevant, fet que empitjora encara més el seu estat.[1]
Història
[modifica]És, de les esglésies de Llobera, la que té fins al moment una referència més antiga, de l'any 1002. Sanç de Llobera i sa muller Quinedelde estableixen un mas que limita amb Sant Pere de Comajuncosa. El 1060, el seu fill, Mir i sa muller Estefania venen a Guitard i a Eicolina uns alous prop de Sant Pere, així com la mateixa església, el cementiri i ornaments.[1]
Pels capbreus dels segles XIV i XVI sabem que Sant Pere és una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Llobera. L'any 1694, segons consta en una llinda que hi ha a la porta d'accés a l'església, la nau és allargada amb un presbiteri i un cos adossat al mur sud-est en funció de sagristia. L'any 1897 perd la categoria de sufragània a causa de la nova distribució de les parròquies.[1]
Referències
[modifica]