Sant Pere del Castell de Gelida
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Castell de Gelida | |||
| Construcció | XVI, X-XII, XVII, XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement, romànic, gòtic tardà, barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gelida (Alt Penedès) | |||
| Localització | Al primer recinte del castell de Gelida. Gelida (Alt Penedès) | |||
| ||||
| BCIN | ||||
| Identificador | BCIN: 339-MH (IPAC: 382) BIC: RI-51-0005486 | |||
_-_4.jpg)
Sant Pere del Castell de Gelida és una església de Gelida (Alt Penedès) dins del recinte del castell de Gelida.
Descripció[modifica]
Es tenen notícies documentades de l'església de Sant Pere del Castell des de l'any 998. Al segle xii s'amplia i reforma l'edifici seguint l'estil romànic i és en el segle xvii quan es produeix el major nombre de transformacions de l'església, ja que es reformà la capçalera, s'afegí la capella lateral del costat nord, es va refer la teulada i es construí la sagristia de l'església. La construcció del campanar s'acaba el 1796, utilitzant pedra del castell. L'església de Sant Pere del Castell va ser parròquia fins al 1871 i al seu entorn hi havia el cementiri de la població.[1]
En una paret lateral de la capçalera, hi ha el sarcòfag de Berenguer Bertrand i el seu fill Nicolau (senyors de la Baronia de Gelida), d'estil gòtic.[1] Està compost per una caixa paral·lelepipèdica, suportada a mitja paret per mènsules esculpides amb forma de lleó. Les cares laterals i frontal contenen un seguit de quadrilòbuls amb un escut a dins. A la cara frontal, entre els dos escuts, hi ha gravada la següent inscripció: "Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria" El sepulcre fou profanat el 1936 i desaparegut, més tard es localitzà al Museu Marès i fou retornat. La coberta piramidal no correspon al sarcòfag, sinó que fou trobada en unes excavacions.[1]
La capella de Sant Roc, situada al lateral sud, és coberta amb un sostre decorat amb una quadrícula de motllures de guix, formant calaixets, a l'interior de les quals hi ha quadrats i cercles, amb flors a dins (rosasses). Les motllures acaben en petites mènsules.[1]
Hi ha també restes de pintures murals. Les restes de pintura són posteriors a la construcció del cor el 1680. Són pintures murals polícromes que representen la imatge de santa Llúcia amb orla i segurament amb túnica, disposada sota una arcada.[1]
Història[modifica]
La possible data de la consagració és el 945. Les reformes posteriors datades amb seguretat són del 1595 (construcció de les capelles laterals), 1609 (construcció del portal i escalinata de cara NO), (construcció una capella a la cara NE), 1680 (construcció del cor), 1685 (construcció de la sagristia), 1698 (aixecament del nivell de la cornisa mig metre), 1780-1796 (construcció del campanar).[1]
Referències[modifica]
