Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | S. X-XII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Preromànic, romànic | ||||||
| Altitud | 275 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Rellinars (Vallès Occidental) | ||||||
| Localització | Ctra. B-122, km 17,5. Rellinars (Vallès Occidental) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 442 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | ||||||
| |||||||
.jpg)
Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars és un edifici del municipi de Rellinars (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una església formada per dues naus, molt modificades en diferents èpoques: la septentrional és del segle xii, la meridional dels segles x i xi. Aquesta era la primitiva església amb una estructura del segle x i murs regruixits el segle xi.[1] Fou ampliada el segle xii amb una nau adossada al mur de tramuntana, de manera que aquesta derrera nau esdevingué la principal, quedant l'antiga com a capella lateral.[2]
El conjunt fou molt modificat al llarg dels segles: s'afegiren arcs de comunicació entre les dues naus, la construcció d'un campanar romànic posteriorment enderrocat, sobre la capçalera del temple antic, tancament de portades antigues i finalment, el segle xviii, afegit d'un cor als peus de l'edifici dels segles X-XI i substitució de l'absis romànic del segle xii per un presbiteri quadrangular coronat per una espadanya. Al voltant de l'església han aparegut restes de construccions i sepultures antropomòrfiques que podrien ser coetànies de l'església documentada el 951.[2]
Campanar
[modifica]Dins les etapes constructives de l'església vella de sant Pere i Sant Fermí, el campanar és obra del segle xviii. Superada la coberta de l'absis comença el campanar d'espadanya. A la part inferior presenta un petit ull de bou i a la superior les dues obertures, d'arc de mig punt, on se situarien les campanes. A continuació hi ha una doble cornisa de llosetes i està coronat per un frontó triangular. El parament, amb restes d'arrebossat, deixa veure carreus i pedres sense tallar.[2]
Història
[modifica]L'anomenada església vella de Sant Fermí i Sant Pere de Rellinars és documentada des de l'any 951 com a sufragània de Vacarisses, de la qual s'independitzà el 1878. Va fer les funcions de parròquia de Rellinars fins a 1842 en què el culte fou traslladat a l'església nova.[2]
La descoberta d'un ara paleocristiana fa pensar que l'església vella de Sant Fermí i Sant Pere de Rellinars s'alça en un lloc de culte molt antic.[2][3]
Referències
[modifica]
- ↑ Sitjes i Molins, Xavier. Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa: Llibreria Sobrerroca, 1986, p. 25-32. ISBN 86327-03-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «Església vella de Sant Pere i Sant Fermí (Rellinars - Vallès Occidental)». Pobles de Catalunya. [Consulta: 29 novembre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Barral i Altet, Xavier; L'art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X, 1981