Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes
Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església parroquial | |||
Primera menció escrita | 968 | |||
Construcció | Segle XI - | |||
Ús | església | |||
Dedicat a | Quirze i Julita de Tars | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic | |||
Altitud | 69,9 m | |||
Planta | Nau única, absis semicircular. | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cànoes (Rosselló) | |||
| ||||
Monument històric inventariat | ||||
Data | 23 octubre 1972 | |||
Identificador | PA00103979 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Religió | catolicisme | |||
Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes (Saint-Cyr-et-Sainte-Julitte en francès) és l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Cànoes, a la comarca del Rosselló. Pertany a la comunitat de parròquies Pau i Treva[1] de la diòcesi de Perpinyà, amb centre a Santa Maria de Toluges.
Està situada[2] en el sector nord del nucli vell de Cànoes, a la cellera de la qual nasqué el poble, en el seu punt més elevat.
Història
[modifica]L'església va ser edificada al segle xi. Abans del 978, el bisbe d'Elna[3] donà l'església i el poble que l'envoltava a l'abadia de la Grassa, que l'elevà a la categoria de priorat el 1382[4] i passà a fer-la administrar per un prevost.
El temple va ser modificat al segle xv i, amb canvis de molta més envergadura, al segle xix. Modernament s'hi han fet noves obres (1972), i pocs elements han restat genuïnament antics. Va ser declarat monument històric de França[5] el 1972.
Arquitectura
[modifica]L'absis, semicircular però sensiblement ultrapassat, és romànic i presenta cinc arcades sobre columnes adossades, amb capitells esculpits. Al segle xix, hom afegí a la nau original romànica dues de laterals, a banda i banda de la principal (1876-1878); aquestes obres causaren l'esfondrament de la volta, que fou reconstruïda ja en estil contemporani (1884-1885), amb una àmplia arcada de cairons.
De mobiliari antic conserva una marededéu del segle xiv, estàtues de sant Quirc i de santa Julita (del segle xvi), de sant Galderic (segle XVII) i dos crists del xviii. També té una tela pintada del segle xvii, i a la façana es pot contemplar una làpida del XVI. També hi ha a l'interior una pica baptismal del segle xii.
L'interior de l'església
[modifica]Interior de l'església | ||||
---|---|---|---|---|
Nau principal i absis central | Nau principal des de l'absis | Sostre actual de la nau central | Nau col·lateral meridional | Nau col·lateral septentrional |
Decoració
[modifica]Restes de pintures murals romàniques
[modifica]L'església conserva algunes restes de l'antiga decoració mural romànica.
Portals i altres del clos del poble | |||
---|---|---|---|
Pintures de la meitat nord | Pintures de la meitat sud |
Els capitells esculpìts de l'absis
[modifica]Els capitells | |||
---|---|---|---|
Ordenats de nord a sud |
Bibliografia
[modifica]- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. I : A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 1998, p. 411-412. ISBN 9788439346135.
- Gavín, Josep M. «Ros 68. Sant Quirze i Santa Julita de Cànoes». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7.
- Ponsich, Pere. «Cànoes: Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències
[modifica]- ↑ «Perpignan - Pau y Treva, al web de la diòcesi de Perpinyà-Elna» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ «L'església de Cànoes en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: 24 juny 2016].
- ↑ Entre el 968 i el 977, el bisbe d'Elna era Sunyer d'Empúries, fill de Gausfed I d'Empúries
- ↑ Així es ressenya a l'apèndix de Roigé, Prim «La deixa apostòlica: l'exemple d'Elna (1391)». Estudios sobre rentas, fiscalidad y finanzas en la Cataluña Bajomedieval. CSIC [Barcelona], 1993, pàg. 455-486.
- ↑ Fitxa a la base de dades Merimée