Sant Ramon d'Ermedàs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palafrugell (Baix Empordà) | |||
| Localització | Camí d'Ermedàs | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 4159 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Martí de Tours de Palafrugell) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Ramon d'Ermedàs és una església d'Ermedàs, ubicada al municipi de Palafrugell (Baix Empordà) i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]
L'església de Sant Ramon està situada a l'esquerra del camí que va a Ermedàs des de Palafrugell. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb absis semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l'absis. La coberta amb volta apuntada és de teula, a dues vessants, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l'entrada al presbiteri. La portada, de tipus senzill, presenta una porta rectangular amb una llinda emmarcada per una motllura guardapols, als extrems de la qual hi ha mènsules decorades amb motius vegetals. Al damunt d'aquesta obertura hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt amb petits caps humans en relleu i, més amunt encara, es troba un òcul de petites dimensions, atrompetat i amb decoració calada, tardogòtica.[1]
A la part superior de l'església es conserven dues pilastres d'un campanar de cadireta.[1]
La façana està rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc. En el mur meridional i al centre de la capçalera hi ha finestres de doble biaix: exteriorment són d'arc de mig punt, però a l'interior tenen forma rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària de Girona. Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada. L'indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l'entorn i fins a l'interior de la capella.[2]
Història
[modifica]L'església de Sant Ramon és un edifici del segle xvi, bastit en estil popular. Recentment ha estat objecte d'una restauració.[1]
Les notícies provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX. Segons un document inèdit del 1790 era dedicada a Sant Ramon de Penyafort, però ja des de molt temps enrere se celebra la festa del veïnat per la diada de Sant Ramon Nonat. El retaule i el mobiliari es cremà l'any 1936. El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes, mostres dels quals es troben al dipòsit del Museu del Suro de Palafrugell.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sant Ramon d'Ermedàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Béns singulars - Patrimoni històric de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 16 agost 2012].
Bibliografia
[modifica]
- PÉREZ, Aurora; BADIA, Joan, i BRUGADA, Martirià, col·laboradors: L'art religiós a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell, vol. 16. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 2007
- BADIA, Joan: L'arquitectura medieval de l'Empordà. Diputació provincial de Girona. Girona. 1977-1981.
- GAVIN, Josep Maria. Inventari d'Esglèsies - Baix Emporà-14. 1984.