Sant Sadurní d'Enveig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Sadurní de Tolosa  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Construcció | segle xii - Segle XVIII | |||
| Dedicat a | Sadurní de Tolosa | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Art romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Enveig (Alta Cerdanya) | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 4 setembre 1936 | |||
| Identificador | PA00104018 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Bisbat de Perpinyà | |||
Sant Sadurní d'Enveig[1] és l'església parroquial del poble i comuna cerdana d'Enveig, a la Catalunya del Nord.
Està situada[2] al nord del nucli vell d'Enveig, al costat de migdia de la carretera N - 20 i una mica per dessota del nivell d'aquest vial. És també a ran del Canal de Puigcerdà, en part soterrat per la carretera. Antigament tenia el cementiri davant i al costat sud del temple, però l'actual ha estat traslladat més a llevant, fora del nucli urbà i al costat nord de la carretera.
Història
[modifica]
És esmentada per primer cop en el testament de Ramon d'Enveig, que el 1121 deixà una borda amb totes les seves pertinences a "Sancti Saturnini de Eveg". L'església és de finals del segle xii o començaments del XIII, però fou profundament modificada els segles xvii i XVIII. El 4 de setembre del 1936, la finestra absidal romànica[3] va ser declarada monument històric de França.
Com totes les esglésies de la Cerdanya, fins a l'any 1803 pertangué al Bisbat d'Urgell.
Mobiliari
[modifica]L'interior conserva una col·lecció de retaules barrocs molt interessants; el dedicat a sant Sadurní es considera[4] obra del 1760, de Lluís Baixa i Pau Sunyer.
Arquitectura
[modifica]
Els únics vestigis que romanen de la primitiva església romànica són un fragment de l'absidiola i la molt notable finestra de l'absis. Aquesta, que ha romàs en un estat de conservació força bo, consta de tres arquivoltes en degradació emmarcades per dues columnes. L'arquivolta interior està decorada amb una trena a les arestes, mentre que la segona arquivolta té les arestes bisellades i decorades amb una mena de boles esculpides. La volta exterior, la més gran, té les arestes en forma de trena i està rematada per un fris en arc amb dibuix de dents de serra, travessat parcialment per les dues columnes de banda i banda de la finestra.
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Sadurní d'Enveig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sant Sadurní d'Enveig en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Fitxa i fotografia a la base de monuments històrics francesos Mérimée
- ↑ «Fitxa del retaule de sant Sadurní, al web Palissy del Patrimoni francès» (en francès). [Consulta: 1r maig 2015].
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «55 - Enveig». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Cerd 53. Sant Sadurní d'Enveig». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Enveig». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Via Romanica - La Cerdagne Puigcerdà: Consell Comarcal de la Cerdanya - Communauté de communes de Pyrénées Cerdagne, 1998
