Vés al contingut

Sant Sadurní d'Eroles

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Sadurní d'Eroles
o Sant Serni
o el Convent de les Monges
Imatge
Dades
TipusEsglésia antigament parroquial
Construcciósegle xiii
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSadurní de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicRomànic
MaterialPedra i maons
Altitud790,9 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaNau única, absis semicircular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRià i Cirac (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlúgols de Dalt
Map
 42° 37′ 17″ N, 2° 22′ 23″ E / 42.62139°N,2.37294°E / 42.62139; 2.37294
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

Sant Sadurní d'Eroles, o Sant Serni, també anomenat el Convent de les Monges, és una antiga església, romànica, del poble de Llúgols, de la comuna nord-catalana de Rià i Cirac, a la comarca del Conflent.

Està situada[1] a prop de l'extrem nord-oest del terme comunal, al nord-est de Llúgols, en el que fou el veïnat de Llúgols de Dalt.

Història

[modifica]

L'únic esment que es té de l'església és del 1375, quan aquesta església rep una donació d'un veí d'Orbanyà. També consten a finals del segle xii i principis del XIII unes possessions en el territori d'aquesta església del cavaller Berenguer d'En.

Arquitectura

[modifica]

L'església tenia les característiques habituals en el romànic: nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, amb la porta a la façana meridional. La coberta de la nau era una volta de canó llis apuntada. Actualment és mig esfondrada, però conserva l'extrem oriental, amb l'arc presbiterial i l'absis. És un edifici del segle xiii.

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «132 - Rià i Cirac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 123. Sant Sadurní de Llúgols». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Rià i Cirac». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ponsich, Pere. «Rià i Cirac: Sant Serni d'Eroles». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 

Referències

[modifica]