L'edifici és d'una nau amb capçalera de planta semicircular. La volta de la nau és apuntada i seguida, l'arc triomfal també apuntat —doble, en degradació— i la volta de l'absis té forma ametllada.[1] Les finestres romàniques són de doble esqueixada.[1] En el frontis, aponent, hi ha la portada, de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis i amb guardapols i motllures incurvades.[1] Al capdamunt s'hi obre una finestra d'arc de mig punt.[1] El mur és coronat per una espadanya de dos pisos amb arcades dobles de mig punt, el superior afegit tardanament.[1] El frontó de l'extrem de llevant de la nau sobrepuja el nivell de la coberta, el seu vèrtex és rematat per una creu grega inscrita en un cercle de pedra.[1] A la cornisa exterior del mur meridional, hi ha un petit personatge esculpit en relleu.[1] L'aparell romànic és de carreus ben escairats i polits.[1] Les capelles laterals afegides al mur N van ser enderrocades en la restauració dels anys 70.[1]
L'any 1185 l'església de Sant Sadurní de Garrigoles fou cedida de Girona a l'ordre dels cavallers del Sant Sepulcre que hi establiren una comunitat.[2] El 1210 el lloc de Garrigoles, juntament amb el veí de les Olives, passaren a integrar-se als dominis, importants al Baix Empordà, de l'abadia benedictina de Santa Maria d'Amer. A finals del segle xiv, ambdós llocs figuren com a pertanyents a la baronia Verges; al segle xvii eren de la barllia reial de Verges.[2]
↑ 2,02,12,2«Sant Sadurní de Garrigoles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
