Sant Salvador de Casós
Sant Salvador de Casós | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església i ermita | |||
Construcció | Segle XVII | |||
Consagració | Sant Salvador | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | En bon estat | |||
Estil arquitectònic | Popular | |||
Altitud | 1.460 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vilaller (Alta Ribagorça) | |||
Localització | Casós | |||
| ||||
Activitat | ||||
Categoria | Capella | |||
Diòcesi | Lleida, arxiprestat de la Ribagorça | |||
Festivitat | Sant Salvador | |||
Sant Salvador de Casós és una ermita de la vila de Casós, nucli que pertany al municipi del Pont de Suert. El temple està situat en una elevació rocosa a 1.400 metres d'altitud, en un paratge ubicat al terme de Vilaller.
Petita construcció popular del segle XVII, d'una sola nau rectangular amb coberta de dues aigües. A l'interior s'allotja una fornícula que conté una reproducció de l'antiga talla original del sant, obra de l'artista lleidatà José Maria Gardeñes.
L'ermita va ser restaurada íntegrament l'any 2000 dins el marc d'un camp de treball organitzat pel centre d'esplai del Col·legi Episcopal de Lleida.[1]
En la tradició cristiana Sant Salvador representa la Transfiguració de Jesús, que segons les escriptures va succeir al mont Tabor. Per aquest motiu les ermites dedicades a Sant Salvador es construeixen en llocs encimbellats.[2]
L'accés al temple es realitza a través d'un sender que s'inicia al poble de Casós, després d'una travessia de 45 minuts i de 200 metres de desnivell. L'enclavament constitueix un mirador privilegiat de la Vall de Barravés. El dia 6 d'agost els habitants de Casós celebren el romiatge a l'ermita.
-
Lateral de l'ermita
-
Frontal de l'ermita
Bibliografia
[modifica]- ADELL I GISBERT, Joan-Albert et al. "Sant Quirc de Taüll", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- CAPDEVILA, J. L’Episcopal, llavor de futur. Lleida: 2009, Col·legi Episcopal de Lleida. ISBN 978-84-09-16088-4
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- TERRADO, X; FEIXA, C; PIQUÉ, Joan R; NORAY, C. Toponímia de la Ribagorça. Lleida: 2005, Pagès Editors. ISBN 84-9779-213-0
Referències
[modifica]- ↑ CAPDEVILA, J.. L'Episcopal, llavor de futur. Col·legi Episcopal, 2009, p. 346. ISBN 978-84-09-16088-4.
- ↑ PIQUÉ BADIA, Joan Ramon. Toponímia de la Ribagorça. Pagès Editors, 2005, p. 104. ISBN 84-9779-213-0.