Sant Serni de Cerbi
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.425 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Cerbi | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25483 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Església parroquial, agrupada a Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Sant Serni (Sadurní) | |||
Sant Serni de Cerbi és l'església parroquial romànica del poble de Cerbi, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a dins del nucli de població, en el seu sector oriental, i pertanyia al territori de l'antic terme d'Unarre. És un temple molt transformat al llarg dels segles, però conserva elements diversos de l'obra original romànica, com el cos de la nau, amb les pilastres dels arcs torals, un parell de finestres de doble biaix. La porta primitiva fou substituïda. S'hi conserva una notable pica baptismal romànica.
Descripció
[modifica]Edifici de nau única, molt irregular degut a les transformacions que ha patit. La capçalera es troba a l'est i és rectangular i la porta, a l'oest, és d'arc apuntat. Presenta una torre campanar poc elevada a sobre la porta, actualment coberta a dues vessants. La nau està coberta amb volta de canó.[1]
A l'exterior es poden observar contraforts, capelles i altres dependències adossades en diferents moments que es distingeixen pels tipus d'aparell utilitzat.[1]
Pica baptismal sostinguda per un peu cúbic amb els angles tallats a bisell sobre un peu troncocònic. La pica monolítica presenta una part inferior cònica decorada només amb uns bosells i una part superior cilíndrica decorada amb un fris gravat format per uns cercles amb rosetes, de sis pètals, inscrites, un motiu molt repetit als Pirineus.[1]
Conserva una talla de fusta del Crist Crucificat, de tradició gòtica.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Serni de Cerbi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica]
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa; López i Gutiérrez, Dídac. «Sant Serni de Cerbi». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.