Sever de Ravenna
|
Per a altres significats, vegeu «Sever». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Severus segle III  Ravenna (Itàlia) | ||
| Mort | 389 (Gregorià) Ravenna (Itàlia) | ||
| Sepultura | Severikirche d'Erfurt | ||
 Bisbe de Ravenna Ravenna | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | teixidor | ||
| bisbe i confessor | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Pelegrinatge | Ravenna, Erfurt | ||
| Festivitat | 1 de febrer | ||
| Iconografia | Com a bisbe | ||
Sever de Ravenna (Ravenna, s. III o IV - mitjan s. IV) va ser el dotzè bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia i veneració
[modifica]De la seva vida només se'n coneix amb certesa que va participar en el Concili de Sardica (l'actual Sofia en 342-343.
La llegenda diu que era un teixidor de llana que, essent a l'església a la mort del bisbe Marcel·lí, va ser elegit com a successor seu perquè un colom es va posar sobre el seu cap. Era casat i tenia una filla.
Fou sepultat a Ravenna, a la zona de Classe. Les referències a les translacions de les seves relíquies i els mosaics de Sant'Apollinare són testimonis de l'antiguitat del seu culte. Al segle vi li fou dedicada una basílica, destruïda al segle xv.
Un monjo va portar-ne les relíquies a Alemanya: així, és venerat, a més del nord d'Itàlia, a Magúncia, on va ser el seu cos durant un temps, i Erfurt, on les seves restes descansen en un sarcòfag de marbre esculpit cap al 1360, a la Severikirche (Església de Sever).
La seva figura, barrejada amb altres tradicions i la figura del bisbe Sever II de Barcelona, va donar origen a la figura fictícia de Sant Sever de Barcelona.
