Sever II de Barcelona
| Biografia | |
|---|---|
 Bisbe de Barcelona | |
| 633 – ← Emila – Oia de Barcelona →  | |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe de Barcelona |
Sever va ser un bisbe de Barcelona del segle vii, el primer bisbe barceloní testimoniat després d'Emila.[1] Serà anomenat Sever II, tot i ser el primer bisbe del seu nom, perquè a partir del segle xiii es creà la llegenda de Sant Sever de Barcelona com a bisbe de la ciutat al segle III-IV.
Hi ha dubtes sobre si va ser imposat com a bisbe de Barcelona pel rei Sisebut per oposar-lo al metropolità Eusebi de Tarragona, o bé fou bisbe contra la voluntat del monarca i assassinat per voluntat reial. Va enviar com a delegat al Concili IV de Toledo un prevere anomenat Joan (633).[1] Va morir entre el 633, quan participa a través d'un enviat al Concili IV de Toledo, i el 636, data del Concili V de Toledo, on hi va un altre bisbe.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Miquel Coll i Alentorn. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 12–. ISBN 978-84-7826-361-5.