Vés al contingut

Santa Creu del Palau dels Reis de Mallorca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Santa Creu del Palau dels Reis de Mallorca
o El Sant Crist
Imatge
La capella principal del palau
Dades
TipusCapella
Part dePalau dels Reis de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud62,8 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau dels Reis de Mallorca
Map
 42° 41′ 38″ N, 2° 53′ 46″ E / 42.693967°N,2.896°E / 42.693967; 2.896
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

La Santa Creu del Palau dels Reis de Mallorca, també anomenada el Sant Crist, és la Capella del pis del Palau dels Reis de Mallorca, a la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Pertany a un gòtic inicial, amb marcada influència del romànic.

La portalada de la capella

És[1] en el punt més elevat del Palau, en el pis, al damunt de la capella de Santa Maria Magdalena, per la qual queda amagada.

És citada per primer cop el 1295, degué ser acabada[2] uns tres anys abans. Així i tot, la seva dotació definitiva no fou fins al 1309, i l'organització del seu servei religiós com a capella del palau, fins al regnat de Sanç I de Mallorca (1311-1324). El 1642 li fou canviada l'advocació per la de Santa Florentina, però al cap de pocs anys es retornà a l'advocació original.

La capella s'obre entre dues finestres rectangulars allargades horitzontalment a la terrassa de ponent del pati del castell a través d'una portalada situada en una façana de marbre polícrom (rosat de Vilafranca i blanc de Ceret). La portalada presenta dues columnes amb capitells esculpits a cada banda. La concepció és encara romànica, però l'obra és ja clarament gòtica. Els capitells presenten monstres híbrids d'influència naturalista, en una fina traça gòtica. El timpà era damunt d'una llinda amb un Pantocràtor enmig d'un fris de fullatges. La pedra era pintada amb una delicada policromia. La llinda és desapareguda, i només es coneix per una litografia del segle xix.

La cobertura és feta amb voltes d'ogiva, amb una capçalera recta. La volta, semblant, però més alta, a la de la capella inferior de Santa Magdalena, arrenca d'unes mènsules esculpides amb figures d'àngels i d'apòstols, i està coronada per unes magnífiques claus de volta amb el Crist i Santa Magdalena a l'Hort de les Oliveres, un Pantocràtor, i una tercera desapareguda, que sembla que contenia l'escut heràldic dels reis de Mallorca.

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «113-Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 193. Santa Maria Magdalena». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere. «Perpinyà: Capella de la Santa Creu». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 
  • Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. París: H. Welter, Éditeur, 1897. 

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Creu del Palau dels Reis de Mallorca
  1. ↑ La capella de la Santa Creu, en els ortofotomapes de l'IGN. En tractar-se d'instal·lacions oficialment militars, surt pixelat a la imatge.
  2. ↑ Vidal 1897.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santa_Creu_del_Palau_dels_Reis_de_Mallorca&oldid=29784993»