Santa Eugènia de Tresmals

Infotaula edifici Santa Eugènia de Tresmals
Façana nord de l'església
Dades
Tipus	Capella desafectada
Construcció	Segles XI i xii -
Ús	església
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Planta	Nau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Elna (Rosselló) i Argelers (Rosselló)
Localització	9,1
42° 35′ 10″ N, 2° 59′ 51″ E
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà

Façanes nord i oest de l'església

Santa Eugènia de Tresmals és una església romànica que es troba a la comuna d'Elna, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Situació

L'església, en el seu conjunt, des del sud-oest

Està situada ran del Tec, al sud-est de la ciutat d'Elna, en el lloc on hi havia hagut el poblat del mateix nom. En l'actualitat el temple està mig cobert pels al·luvions del riu. Es troba a menys de 4 quilòmetres d'on hi havia hagut la desembocadura del Tec en el mar, just al nord del lloc on la Via Domitia travessava a gual el curs d'aquest riu. Podria tractar-se de l'estació anomenada Ad stabulum, esmentada ·  · a finals del segle iii.

En el Rosselló, totes les esglésies dedicades a santa Eugènia es troben a prop d'un passatge d'un curs d'aigua.

Situació de l'església de Santa Eugènia de Tresmals («St Eugene») a la Carte de Cassini del 1779.

Etimologia

El nom Tresmals prové del llatí Tres, amb el mateix significat en català, i de l'arrel prellatina Mal, que designa un cim muntanyós o una pila de pedres artificial. En aquest cas, sens dubte, una fita que marcava el límit entre les tres poblacions d'Elna, La Torre d'Elna i Argelers.

Història

L'absis

Les recerques arqueològiques han tret a la llum restes d'ocupació humana del lloc a l'entorn de l'església que daten de vers l'any 500 després de Jesucrist.

Santa Eugènia de Tresmals formava part d'un lloc esmentat en un text del 951 que s'estenia a una banda i l'altra del Tec, del qual la capella és el darrer vestigi. Hi ha un esment d'un domum sancta Eugenia in villa Tresmallos, que designa una església, des del 951 · . L'església torna a ser esmentada en textos dels anys 1067 i 1145, quan era parroquial. Va perdre aquesta categoria el 1347, any en què un altre document l'esmenta. Va continuar essent lloc de culte fins a la Revolució francesa; després va ser desafectada i serví per a ús agrícola.

Façana meridional-

La seva volta situa l'edifici actual en el segle xi.

Abandonada, la capella ha estat en part coberta d'al·luvions per les crescudes del Tec; el seu sòl es troba · a 1,8 m per sota del nivell del sòl actual.

Descripció

L'edifici està format per una nau única amb un absis semicircular i coberta d'una volta apuntada amb arcs torals. Désafectada, les múltiples crrescudes del Tec la van cobrir aproximadament per 1,5 m d'al·luvions fins que el 2004 es feu una prospecció arqueològica amb intervenció per alliberar l'església i l'entorn dels al·luvions que la mantenien coberta.

Bibliografia

• Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prades: Revista Nova Terra, 1990, p. 796. 
• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Elna». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Comps, Jean-Pierre. «Quelques pistes à suivre pour l'inventaire des chemins anciens aux alentours du Mas Ducup (Perpignan) et de Baho». A: Bulletin de l'Association archéologique des Pyrénées-Orientales, 23, 2008. 
• Diversos autors. «Archéologie préventive (diagnostics, fouilles) Fouilles programmées, sondages, prospections». A: Bulletin de l'Association archéologique des Pyrénées-Orientales, no 24, 2009. 
• Diversos autors. «Réponse des bassin-versants du Roussillon entre le XIIe et le XIXe siècle: un impact du Petit Âge Glaciaire?». A: Archéologie du Midi médiéval, t. 27, 2009, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
• Gavín, Josep M. «105. Santa Eulàlia de Tresmals». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
• Mallet, Géraldine. «Quelques pistes à suivre pour l'inventaire des chemins anciens aux alentours du Mas Ducup (Perpignan) et de Baho». A: Bulletin de l'Association archéologique des Pyrénées-Orientales, 23, 2008. 
• Passarius, Olivier; Nadal, Sabine; Sanchez, Jean-Marc (préf.). «Église Sainte-Eugénie-de-Tresmals, Diagnostic et fouille archéologique». A: Bulletin de l'Association archéologique des Pyrénées-Orientales, no 19, 2004. 
• Vivier, Julie; Lapique, Sylvain; Czerniak, Virginie (préf.). Guide des Pyrénées romanes. Toulouse: Éditions Privat, 2011. ISBN 978-2-7089-6902-5.