Vés al contingut

Santa Magdalena de Canyelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Magdalena de Canyelles
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud136 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCanyelles (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer del Castell Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 17′ N, 1° 43′ E / 41.29°N,1.72°E / 41.29; 1.72
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC4503 Modifica el valor a Wikidata

Santa Magdalena de Canyelles és una església de Canyelles (Garraf) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

L'església de Santa Magdalena es troba adossada al castell de Canyelles, amb el qual forma un conjunt historicoartístic. És un edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals i coberta a quatre vessants, de teula. La façana presenta una porta d'accés rectangular, amb dovelles de pedra i un escut damunt la clau central de la llinda. S'hi accedeix per una escalinata de pedra. A la part superior, centrada, hi ha una obertura circular.[1]

El campanar, situat a l'esquerre, és de planta quadrada i coberta de pavelló i té dues obertures d'arc de mig punt i un rellotge. L'angle format per la façana principal de l'església i una de les del castell, configura l'espai per a una petita plaça.[1]

Història

[modifica]

Hi ha notícies d'aquesta església des del segle xvii. Santa Magdalena de Canyelles fou erigida en parròquia a principis del 1627 pel bisbe Sentís, i va restar per tant separada de la de Sant Miquel d'Olèrdola. Sembla que l'església, va ser costejada pels barons de Canyelles Joaquim de Terrer i la seva segona muller Isabel de Pardina.[2][1]

L'any 1858 el baró de Canyelles, en aquell període Ramon de Bouffard, va fer restaurar el conjunt format per l'església i el castell.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Santa Magdalena de Canyelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. «Isabel Pardina, la gran ignorada», 31-10-2020. [Consulta: 24 novembre 2020].