Santa Magdalena de Castellserà
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església ![]() | |||
Construcció | segle XVI ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement ![]() | |||
Altitud | 267 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Castellserà (Urgell) ![]() | |||
Localització | Plaça Major ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 29746 ![]() | |||
Santa Magdalena de Castellserà és una església amb elements renaixentistes de Castellserà (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És una església amb una façana composta per un rosetó al centre superior i una portalada a la part inferior, adovellada i rematada per una fornícula en forma de petxina on s'hi alberga una imatge de la Mare de Déu amb el Nen de pedra.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/SANTA_MAGDALENA_-_CASTELLSER%C3%80_-_IB-577.jpg/220px-SANTA_MAGDALENA_-_CASTELLSER%C3%80_-_IB-577.jpg)
En el costat dret s'hi adossa un llarg campanar hexagonal que en la part superior s'obren sis obertures de mig punt on al seu interior s'hi alberguen les campanes i acaba amb una balustrada. En cada aresta s'hi observen gàrgoles amb la figuració d'animals fantàstics i cossos humans. Interiorment, és de nau única amb contraforts interior els quals formen tres capelles laterals a cada costat. Els arcs, inclòs el triomfal són de mig punt. La coberta de l'església de la nau central és de creueria amb clau de volta, la qual forma 5 trams en total. L'absis és poligonal i és cobert també amb volta de creueria acabant en clau de volta central.[1]
Història[modifica]
L'únic que se'n sap és que l'església de Santa Magdalena era sufragània de Santa de Balaguer. En ésser desposseït el comte Jaume d'Urgell per Ferran I aquest vengué la jurisdicció al monestir de Poblet que la mantingué fins al segle xix.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Santa Magdalena de Castellserà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].