Santa Margarida de Gósol
Santa Margarida de Gósol | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Església | ||||||
Construcció | S. XVII-XVIII | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Gósol (Berguedà) | ||||||
Localització | Camí de Tuixén, mig camí de la pujada al Coll de la Mola. Gósol (Berguedà) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 3371 | ||||||
|
Santa Margarida de Gósol és un edifici del municipi de Gósol (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una església d'una sola nau coberta a dues aigües amb teula àrab amb l'entrada a llevant. És un arc de mig punt amb grans dovelles; sobre seu trobem un òcul a banda i banda dues finestretes. A migdia una petita dependència per la sagristia. El parament és de carreus desbastats, disposats en fileres i units amb morter. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. L'església està sota la tutela de sta. Margarida, copatrona de la vila. Adossat a ponent, trobem un habitatge avui deshabitat, i entre aquest i l'ermita, just per darrera l'altar, una dependencia on s'hi pot adorar la Santa.[1]
Història
[modifica]L'església és documentada des del 1716 com a sufragània de la parroquial del castell de Gósol en la visita pastoral d'aquest any. El retaule barroc que decorava l'altar major es cremà durant la guerra civil (1936- 1939).[1]
El 20 de juliol se celebra la festa de sta. Margarida.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Santa Margarida de Gósol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Sindreu, Josep; Gósol, 1988